![[ Inici ]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6sUczVKU3bUjirgACN8lGGTNqrTOYYf20jEHRS9pzeYWOc3_R8dPln5UPOTEq5mERRcBScZEKkmEDvVgoXUTMK65cNAnKvbHafGXJE9yjkr86dqDHVnRdF6oeGv2oAbQf0bHt5QB51UNO/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Lo Càntich
- Revista Digital de Literatura, Art i Cultura -
Número 18
Antítesi, 2013
Gener - Març del 2013
DL B.42943-2011 - ISSN 2014-3036 - EAN 9772014303002 18>
Lo Càntich Número 18
Pàgines: 202 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Interior en blanc i negre
Paper de 115gr. - Preu: 11 euros
[ Adquirir ]
Edició en format e-book-pdf - Descàrrega gratuïta - Interior a color
[ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf ]
Pàgines: 202 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Interior en blanc i negre
Paper de 115gr. - Preu: 11 euros
[ Adquirir ]
Edició en format e-book-pdf - Descàrrega gratuïta - Interior a color
[ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf ]
Lo Càntich - Número 18 - Antítesi, 2013
M. Montserrat Medalla Cufí
Toni Arencón i Arias
Vicenç Ambrós i Besa - Toni Arencón i Arias - Montse Assens Borda
Mercè Bagaria - Miquel Bonfill Asperò - Albert Calls Xart
Ferran d'Armengol - Carles Fernández Serra - Pere Fornells Miquel
Sergi G. Oset - Montserrat Lloret - Jordi Masó Rahola
Ferran Planell i Clofent - Pau Marc Riera Albó - Laura Ropero Ventosa
Dolors Garrido Martínez - Maria Rosa G. Zellweger
Toni Arencón i Arias - Laura Boadas i Galí
Paolo Santos - Esther Llobet i Díaz - Margarida Badia
Josep Maria Corretger i Olivart - Joan Bernat
Sandra Domínguez Roig - Joan Abellaneda i Fernández
Louise Labé - Josep de Ribera - Frederik de Wit
William Blake - William-Adolphe Bouguereau - Àngel Guimerà
Modesto Urgell i Inglada - Vincent Van Gogh
Enric Morera i Viura - Joan Llimona i Bruguera
Félix Valloton - Pompeu Fabra - Nicanor Piñole
Umberto Boccioni - Joan Salvat-Papasseit
Alfred Eisenstaedt - Màrius Torres
Roberto Matta - Salvador Espriu
Ramon Navarro Bonet - Pau Mestres i Parés - M. Roser Algué Vendrells
Glòria Calafell - Núria Niubó i Cabau - Carles Fernández Serra
Imma Fuster i Tubella - Gemma Matas Gustems - 'Teo' Alfons
Francesc Arnau i Chinchilla - Andreu Garcia - Carles Melis
Xesc Font i Odrí - Mercè Bagaria - Silvia Armangué - Maria Porta
Montse Assens - Anna Rispau i Falgàs - Maria Victòria Lovaina
Toni Prat - Sílvia Romero Olea - Ferran d'Armengol
Toni Arencón i Arias - Joan Abellaneda i Fernández
Laura Boadas i Galí - Francesc Mompó - Andreu Garcia - Josep Thió
Francesc Barrio Julio - Joan Lluís Cau Fogasa - Núria Claverol i Català
Jaume Maria Ferreres - Sebastià Alzamora - Guillem Sostres Miranda
Clara de Jaume - Montse Pellicer - Sandra Domínguez Roig
Marc Freixas - Josep Maria Corretger i Olivart - Lluís Servé Galan
Esmeralda Vallverdú - Vanessa Mies Iborra
Claudi Giné
"El camí del cor"
© Carles Melis
"Paraula d'Espriu"
© ARC
- Revista digital de literatura, art i cultura -
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036
Número 18 - Antítesi, 2013
Gener - Març del 2013
CC BY-NC-ND 3.0
NR: 1003305878809
Índex
- I -
Editorial
Editorial
M. Montserrat Medalla
Il·lustració de portada: Carles Melis
Portada posterior: "Paraula d'Espriu" - ARC
ANTÍTESI.
Si contraposem una frase o una paraula a una altra frase o a una altra paraula de significat oposat, però que no generi incoherència, tindrem una antítesi. També podem parlar de contrast. Literàriament parlant és un recurs expressiu. Filosòficament, és un recurs dialèctic.
L'antítesi propicia la reflexió. La idea de l'antítesi la trobem en la interpretació de la filosofia de Hegel, per a qui el mètode del coneixement el constitueix la dialèctica, estructura i naturalesa d'allò real i que conforma la manera de procedir del coneixement. Aquesta manera de procedir és un tot complex, constituït per tres moments implicats entre ells, que s'han anomenat tesi, antítesi i síntesi (tot i que en Hegel mai no els va anomenar així). Vegem en què consisteixen:
La tesi seria el moment abstracte intel·lectual, quan apareix la idea. L'antítesi s'interpretaria com el moment dialèctic negatiu de la tesi. Els dubtes, les contradiccions, les contraposicions. I la síntesi seria el moment racional, superades la fase de la tesi i de l'antítesi.
Com que la realitat és canviant, complexa i en continu moviment, una vegada arribats a la síntesi ens tornem a trobar davant d'una afirmació, que, al seu torn, esdevé tesi, que serà sotmesa, altra vegada, a una antítesi... de manera que el procés no s'aturarà mai.
Però no ens centrarem en Hegel i la seva filosofia, sinó que passarem a parlar de l'actualitat:
Aquest any celebrem l'Any Espriu, aprofitant el centenari del seu naixement i és, en aquest autor, en qui em vull centrar-me a continuació. En ell podrem veure molt clarament la idea de l'antítesi, que tornarem a reprendre. Salvador Espriu està situat, literàriament, entre l'acabament del noucentisme i el començament d'una altra etapa, amb una altra mena d'expressió, molt més senzilla, molt menys presumptuosa. Del noucentisme, Salvador Espriu accepta, per exemple, les normes ortogràfiques i sintàctiques d'en Pompeu Fabra i la depuració del llenguatge, tot i que no es tanca en un sol registre. Utilitza al mateix temps i antitèticament, paraules cultes i paraules populars. Autor d'obres en prosa que han quedat potser en segon terme davant la importància cabdal de l'obra poètica, per contrast, tot plegat ha aportat un ventall de registres expressius amb importants matisos.
Espriu escriu poesia perquè no té temps de fer novel·la. Comença escrivint narració -i per cert, la seva primera publicació és en castellà- i, després de la guerra, com que ha de treballar dotze hores diàries per poder subsistir, es planteja si ha de fer una altra cosa que no siguin poemes. Diu, d'ell mateix, que potser és un poeta disfressat de novel·lista. Espriu narrador, novel·lista, poeta, dramaturg... i obsessionat per l'ordre de les coses. Heus ací les seves pròpies paraules:
Si contraposem una frase o una paraula a una altra frase o a una altra paraula de significat oposat, però que no generi incoherència, tindrem una antítesi. També podem parlar de contrast. Literàriament parlant és un recurs expressiu. Filosòficament, és un recurs dialèctic.
L'antítesi propicia la reflexió. La idea de l'antítesi la trobem en la interpretació de la filosofia de Hegel, per a qui el mètode del coneixement el constitueix la dialèctica, estructura i naturalesa d'allò real i que conforma la manera de procedir del coneixement. Aquesta manera de procedir és un tot complex, constituït per tres moments implicats entre ells, que s'han anomenat tesi, antítesi i síntesi (tot i que en Hegel mai no els va anomenar així). Vegem en què consisteixen:
La tesi seria el moment abstracte intel·lectual, quan apareix la idea. L'antítesi s'interpretaria com el moment dialèctic negatiu de la tesi. Els dubtes, les contradiccions, les contraposicions. I la síntesi seria el moment racional, superades la fase de la tesi i de l'antítesi.
Com que la realitat és canviant, complexa i en continu moviment, una vegada arribats a la síntesi ens tornem a trobar davant d'una afirmació, que, al seu torn, esdevé tesi, que serà sotmesa, altra vegada, a una antítesi... de manera que el procés no s'aturarà mai.
Però no ens centrarem en Hegel i la seva filosofia, sinó que passarem a parlar de l'actualitat:
Aquest any celebrem l'Any Espriu, aprofitant el centenari del seu naixement i és, en aquest autor, en qui em vull centrar-me a continuació. En ell podrem veure molt clarament la idea de l'antítesi, que tornarem a reprendre. Salvador Espriu està situat, literàriament, entre l'acabament del noucentisme i el començament d'una altra etapa, amb una altra mena d'expressió, molt més senzilla, molt menys presumptuosa. Del noucentisme, Salvador Espriu accepta, per exemple, les normes ortogràfiques i sintàctiques d'en Pompeu Fabra i la depuració del llenguatge, tot i que no es tanca en un sol registre. Utilitza al mateix temps i antitèticament, paraules cultes i paraules populars. Autor d'obres en prosa que han quedat potser en segon terme davant la importància cabdal de l'obra poètica, per contrast, tot plegat ha aportat un ventall de registres expressius amb importants matisos.
Espriu escriu poesia perquè no té temps de fer novel·la. Comença escrivint narració -i per cert, la seva primera publicació és en castellà- i, després de la guerra, com que ha de treballar dotze hores diàries per poder subsistir, es planteja si ha de fer una altra cosa que no siguin poemes. Diu, d'ell mateix, que potser és un poeta disfressat de novel·lista. Espriu narrador, novel·lista, poeta, dramaturg... i obsessionat per l'ordre de les coses. Heus ací les seves pròpies paraules:
«Vaig haver de fer una espècie d'estudi de la meva literatura per a veure quin gènere convenia a la meva circumstància, i intuí que era el poema. Com abans de la guerra només havia fet narracions, penso si tal vegada no era un poeta disfressat de novel·lista.»
Des que el món és món, l'home ha intentat ordenar el caos on es troba immers. Salvador Espriu, com podem veure estudiant la seva obra completa, no n'és una excepció; es serveix del mite i el reinventa, adduint que és l'única garantia d'ordenar "el que és". Per ell, el nostre país, Catalunya, comporta un desordre, així com la gent que l'habita i la llengua que utilitza: cal posar-hi ordre, doncs. Miquel de Palol parla de quatre paràmetres en l'obra d'Espriu: ordre, coherència, proporció i continuïtat.
Espriu narrador, novel·lista, poeta, dramaturg, obsessionat per l'ordre de les coses... i també, d'alguna manera, messiànic, despertador de consciències, interessat per la dignitat i la llibertat. Diu Rosa Delor que el veritable subjecte de l'obra espriuana és la llengua catalana. Si hi afegim les paraules de M. Àngels Anglada, que diu que Espriu era una veu per mitjà de la qual s'expressava la resistència a morir d'un poble, ens trobem, realment, amb aquest esperit messiànic del qual parlàvem.
Espriu narrador, novel·lista, poeta, dramaturg, obsessionat per l'ordre de les coses... i també, d'alguna manera, messiànic, despertador de consciències, interessat per la dignitat i la llibertat. Diu Rosa Delor que el veritable subjecte de l'obra espriuana és la llengua catalana. Si hi afegim les paraules de M. Àngels Anglada, que diu que Espriu era una veu per mitjà de la qual s'expressava la resistència a morir d'un poble, ens trobem, realment, amb aquest esperit messiànic del qual parlàvem.
«Qui pot escoltar les aspres, desolades paraules, l'àrid esforç d'aquest meu poble sense demà?»
«Catalunya sempre fou un país d'encreuaments i de mestissatge... Si aquesta situació continua així existeix el perill, per a Catalunya, d'una asfixia biològica.»
«Catalunya sempre fou un país d'encreuaments i de mestissatge... Si aquesta situació continua així existeix el perill, per a Catalunya, d'una asfixia biològica.»
En el seu paper d'home que vol despertar les consciències, però, Espriu té por que no l'escoltin! Ens trobem davant d'una antítesi? Podria haver intentat despertar consciències a través de la seva literatura, i romandre silenciós en el seu capteniment. No és així. Potser el desencant que trasllueix rau en alguna contradicció interna que mai no manifesta directament. Se serveix de la ironia i del sarcasme i els fa conviure amb la seva forta atracció -quasi enamorament- per la natura. Se serveix del mite, però d'alguna manera, el desmitifica. Antítesi?
L'antítesi propicia la reflexió, dèiem al començament. Endinsar-nos en la literatura d'Espriu és una reflexió constant. Llegint-lo ens adonem de la gran importància que dóna a la dignitat i a la llibertat de la condició humana.
L'antítesi propicia la reflexió, dèiem al començament. Endinsar-nos en la literatura d'Espriu és una reflexió constant. Llegint-lo ens adonem de la gran importància que dóna a la dignitat i a la llibertat de la condició humana.
«Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.»
I comprovem, tot seguit, l'antítesi, a través del poema més universal de Salvador Espriu.
«Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n
nord enllà,
Allò que jo voldria (allunyar-me'n)
on diu que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
[...]
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Allò que en realitat faré (quedar-m'hi fins a la mort)
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un desesperat dolor
aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n
nord enllà,
Allò que jo voldria (allunyar-me'n)
on diu que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
[...]
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Allò que en realitat faré (quedar-m'hi fins a la mort)
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un desesperat dolor
aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Voleu un exemple millor de l'antítesi? Què em demana el meu cor de fer... què faré en realitat, dues idees oposades, antitètiques... i no resoltes. O resoltes a través, no de la raó, sinó del cor.
Des de l'ARC ens hem proposat sumar-nos a la celebració de l'Any Espriu. I ho fem convocant un concurs ben especial: Paraula d'Espriu, una convocatòria oberta i un homenatge a l'escriptor, amb una doble vessant: literària i artística; i amb un objectiu solidari. Podeu consultar les bases en aquest mateix número de Lo Càntich.
Premi ARC-Catarsi 2012
El mes de març ha estat el mes de l'acte de lliurament del Premi ARC-Catarsi 2012, celebrat al Palau Can Ramis de Sant Celoni; i, a més d'agrair la participació dels autors i autores d'aquesta segona convocatòria conjunta amb la revista Catarsi, volem felicitar a tots els finalistes i molt especialment al guanyador del premi: en Pau Varela. No deixeu de llegir la crònica d'en Ferran d'Armengol per conèixer en detalls com es va desenvolupar aquesta cita de les Ter-Cat.
"Pau Varela recollint el premi de mans de la Montse Assens"
Les cites de l'ARC
Amb l'arribada de la primavera, a l'ARC se'ns encadenen les celebracions, una darrere una altra. I és qüestió que feu una forat a les vostres agendes.
Basaments catalogats
La poesia mou el món. A l'ARC ho sabem. D'aquí la nostra aposta per donar suport a les publicacions dels nostres associats. Com ara, Basaments catalogats, poemari de na Glòria Calafell, obra finalista del Premi Joan Llacuna de Poesia, integrat a la col·lecció Camí del Sorral de l'ARC-Lo Càntich, i que Poesia Viva presentarà el proper dimecres, 3 d'abril del 2013, a les 7 del vespre, a la nova seu dels Espais Alchemika a la Biblioteca del Camp de l'Arpa (C/ Pare Claret, 358). La presentació anirà a càrrec de la poetessa Empar Sáez. Us hi esperem!
Segona oportunitat
L'acte de presentació del número 8 de la Col·lecció Relataires, el recull Segona oportunitat, es durà a terme el dia 13 d'abril a la sala d'actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.
Aprofitarem la data per celebrar anticipadament la diada de Sant Jordi i per posar una bona dosi d'imaginació a la vida. No us ha d'estranyar gens si us trobeu que alguns dels vostres personatges tenen vida pròpia i, sense consultar-vos-ho, demanen segones oportunitats pel seu compte. De moment, a la llista sembla que hi tenim un dimoniet al·lèrgic, un inspector de policia, una escriptora sense inspiració, un torero que vol deixar viure els toros, un assassí per encàrrec... I tots fent cua en una agència que ben bé podria ser de col·locacions. I fins aquí puc explicar per a no desvetllar-vos més sorpreses. No serà com anar al TNC, però hi haurà teatre de la mà d'un grup d'actors i actrius que frisen ja per donar, als vostres personatges, l'oportunitat de trepitjar un escenari.
Aprofitarem la data per celebrar anticipadament la diada de Sant Jordi i per posar una bona dosi d'imaginació a la vida. No us ha d'estranyar gens si us trobeu que alguns dels vostres personatges tenen vida pròpia i, sense consultar-vos-ho, demanen segones oportunitats pel seu compte. De moment, a la llista sembla que hi tenim un dimoniet al·lèrgic, un inspector de policia, una escriptora sense inspiració, un torero que vol deixar viure els toros, un assassí per encàrrec... I tots fent cua en una agència que ben bé podria ser de col·locacions. I fins aquí puc explicar per a no desvetllar-vos més sorpreses. No serà com anar al TNC, però hi haurà teatre de la mà d'un grup d'actors i actrius que frisen ja per donar, als vostres personatges, l'oportunitat de trepitjar un escenari.
En honor de la poesia i la llengua
La tercera reserva és el dissabte, 11 de maig. Coincidint amb la Setmana de la Poesia que cada any se celebra a Barcelona, tindrà lloc la Gala Final del Concurs de Rapsodes. Quan aquest número vegi la llum, encara quedaran unes hores per tancar la convocatòria del Con-curs ARC de Rapsodes 2013.
En un parell de setmanes coneixerem els rapsodes finalistes que participaran en la Gala Final, on recitaran davant del públic que es congregarà a la sala d'actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.
En un parell de setmanes coneixerem els rapsodes finalistes que participaran en la Gala Final, on recitaran davant del públic que es congregarà a la sala d'actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.
Aquell mateix dia, presentarem el volum col·lectiu L'estimem perquè és la nostra, un recull de poesia i prosa fet amb l'ànim de posar de manifest la riquesa de la nostra parla, tot reproduint algunes de les variants dialectals de la llengua catalana.
En totes aquestes cites literàries, no hi faltarà després un bon dinar de germanor per gaudir de la bona companyia de la família relataire.
En totes aquestes cites literàries, no hi faltarà després un bon dinar de germanor per gaudir de la bona companyia de la família relataire.
Concursos oberts
Aquestes són algunes de les diferents propostes de l'associació, però us recordem també que encara esteu a temps de participar en el Concurs ARC de Contes Infantils 2013 (data final: 15/04/2013) i en el Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats Capitals (7+1)" (data final: 20/05/2013).
Com podeu veure, un inici d'any apassionant. Un inici d'any on hem procurat mantenir-vos informats, dels diferents esdeveniments de l'ARC, amb la novetat de la publicació del butlletí mensual de l'associació.
El butlletí és un espai de comunicació entre nosaltres, és un mitjà que ens servirà per conèixer-nos millor, per compartir projectes, per posar cara a algun relataire de qui hem llegit relats que ens han agradat molt, que ens han emocionat i de qui voldríem saber més coses, des de com s'ha inspirat a per què ha triat aquell final en concret.
Només compartint experiències n'aprendrem més i ho farem millor.
Deixeu-me dir que em sento molt honrada de començar aquesta nova etapa en aquest trajecte literari a la revista Lo Càntich i que em fa feliç la coincidència en el temps amb l'any dedicat a un dels nostres escriptors més insignes i reconeguts internacionalment, com és Salvador Espriu.
Però no serà l'única efemèride de la qual ens farem ressò aquest any. 2013 és també l'any del centenari del naixement de l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) -medalla d'Or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat 1993, Creu de Sant Jordi 2006 i Medalla del Treball President Macià 2010- i els nostres articulistes ja estan treballant en el seu merescut homenatge.
Vull també aprofitar aquest espai per donar la benvinguda a dos noves seccions de la revista:
Xarxa literària: blocs, un espai d'entrevistes de Sílvia Romero i Olea que ens aportarà coneixements dels autors i de les autores dels blocs de referència redactats en llengua catalana: "Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!".
Amb ulls de poeta, una secció personal, creativa i visual, des de la mirada poètica d'en Carles Fernández Serra: "Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen histò-ries que esperen paraules".
Lo Càntich, Antítesi, 2013.
Amb "El camí del cor", una màgica il·lustració de portada obra de l'artista Carles Melis, arribem al número 18 de la nostra revista. Hem assolit la majoria d'edat com a col·lecció seriada. Una celebració que coincideix amb el tercer aniversari de la publicació a la xarxa del primer número. Tres anys, 1.692 entrades individuals (poemes, relats, proses, assaigs, contes, entrevistes, notícies, articles, efemèrides, traduccions, informacions culturals, art visual, cançons, notícies, convocatòries de concursos, novetats editorials...). Divuit números editats. Una majoria d'edat compartida amb tots vosaltres, amics i amigues de Lo Càntich; avui, més que mai, la vostra revista.
Només compartint experiències n'aprendrem més i ho farem millor.
Deixeu-me dir que em sento molt honrada de començar aquesta nova etapa en aquest trajecte literari a la revista Lo Càntich i que em fa feliç la coincidència en el temps amb l'any dedicat a un dels nostres escriptors més insignes i reconeguts internacionalment, com és Salvador Espriu.
Però no serà l'única efemèride de la qual ens farem ressò aquest any. 2013 és també l'any del centenari del naixement de l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) -medalla d'Or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat 1993, Creu de Sant Jordi 2006 i Medalla del Treball President Macià 2010- i els nostres articulistes ja estan treballant en el seu merescut homenatge.
Vull també aprofitar aquest espai per donar la benvinguda a dos noves seccions de la revista:
Xarxa literària: blocs, un espai d'entrevistes de Sílvia Romero i Olea que ens aportarà coneixements dels autors i de les autores dels blocs de referència redactats en llengua catalana: "Ens llevem, connectem el portàtil i ja hem obert una finestra al món: són els blocs. Diaris personals, viatges, notícies, comentaris diversos... però els que teixeixen la xarxa literària són els que ens parlen de llibres. Coneguem qui hi ha rere aquests blocs!".
Amb ulls de poeta, una secció personal, creativa i visual, des de la mirada poètica d'en Carles Fernández Serra: "Diuen que les imatges valen més que les paraules. S'equivoquen. Les imatges amaguen histò-ries que esperen paraules".
Lo Càntich, Antítesi, 2013.
Amb "El camí del cor", una màgica il·lustració de portada obra de l'artista Carles Melis, arribem al número 18 de la nostra revista. Hem assolit la majoria d'edat com a col·lecció seriada. Una celebració que coincideix amb el tercer aniversari de la publicació a la xarxa del primer número. Tres anys, 1.692 entrades individuals (poemes, relats, proses, assaigs, contes, entrevistes, notícies, articles, efemèrides, traduccions, informacions culturals, art visual, cançons, notícies, convocatòries de concursos, novetats editorials...). Divuit números editats. Una majoria d'edat compartida amb tots vosaltres, amics i amigues de Lo Càntich; avui, més que mai, la vostra revista.
Lo Càntich, Antítesi, 2013
Març, 2013
*****
Fonts consultades:
M. Àngels Anglada parla de Salvador Espriu. Per: Teresa Riera i Duran.
http://www.raco.cat/index.php/assaigteatre/article/viewFile/145574/248525
Monogràfic Salvador Espriu. Revista Nexus, núm. 31, desembre 2003.
Textos de Sebastià Bonet, Colleen P. Culleton, Rosa Delor, Gabriella Gavagnin, Miquel de Palol, Núria Santamaria i l'equip de redacció de la Fundació Caixa Catalunya.
http://www.lapedrera.com/sites/default/files/Nexus31.pdf
Salvador Espriu i l'esperit ordenador. Per: Antoni Piqué
http://revistes.ub.edu/index.php/EstudiosHelenicos/article/download/.../706
Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre Primera història d'Esther i algun altre text. Per: Sebastià Bonet
http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/23/04_Bonet.pdf
M. Àngels Anglada parla de Salvador Espriu. Per: Teresa Riera i Duran.
http://www.raco.cat/index.php/assaigteatre/article/viewFile/145574/248525
Monogràfic Salvador Espriu. Revista Nexus, núm. 31, desembre 2003.
Textos de Sebastià Bonet, Colleen P. Culleton, Rosa Delor, Gabriella Gavagnin, Miquel de Palol, Núria Santamaria i l'equip de redacció de la Fundació Caixa Catalunya.
http://www.lapedrera.com/sites/default/files/Nexus31.pdf
Salvador Espriu i l'esperit ordenador. Per: Antoni Piqué
http://revistes.ub.edu/index.php/EstudiosHelenicos/article/download/.../706
Salvador Espriu i la llengua catalana. Sobre Primera història d'Esther i algun altre text. Per: Sebastià Bonet
http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/23/04_Bonet.pdf
[ Tornar a l'índex ]
- II -
Mestres del temps,
de casa nostra i d'arreu del món
Mestres del temps,
de casa nostra i d'arreu del món
Poesia
(Tout aussitôt que je commence à prendre...)
Louise Labé
Traducció: Claudi Giné
Il·lustració: "Sonnet IX"
Sardana
Àngel Guimerà
Per: Xesc Font i Odrí
Il·lustracions: "Auca de la Santa Espina"
Almanac de Catalunya i de la Sardana
Article
100 anys de les normes ortogràfiques de la llengua catalana»
Per: Josep Maria Corretger i Olivart
Assaig
Joan Salvat-Papasseit
Il·lustració: "Visions simultànies"
Umberto Boccioni
Article - Poesia
«Màrius Torres, rellegit per Reversos»
- Reversos Grup Poètic -
Per: Carles Fernández Serra
Inclou:
Màrius Torres
[ Tornar a l'índex ]
- III -
Creació
Creació
Poesia
Ramon Navarro Bonet
Il·lustració:
"Barques solitàries"
Modesto Urgell i Inglada
Poesia
Pau Mestres i Parés
Il·lustració:
"Ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol"
Guillem Sostres Miranda
Poesia-p.jpg "L'èpica del silenci (Glòria Calafell)")
Glòria Calafell
Il·lustració:
"Odisseu i Diomedes envoltats per la mateixa flama"
William Blake
Poesia
Carles Fernández Serra
Fotografia:
"Farewell to Servicement, Penn Station, New York City"
Alfred Eisenstaedt
Relat
Gemma Matas Gustems
Il·lustració: "Principatus Catalonia et Comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae"
Frederik de Wit
Crònica - Entrevista
«Sílvia Armangué guanya el V Certamen Literari Paraules a Icària»
«Premi a una veu amb caràcter»
Per: Mercè Bagaria
Fotografies:
Núria Claverol i Català
Entrevista
Relat
Francesc Barrio Julio
Il·lustració:
"WhatsApp literari"
Esmeralda Vallverdú
Narració
Poesia
Lluís Servé Galan
Il·lustració:
"On habita la bogeria - El proscrit enlluernador"
Roberto Matta
Entrevista
-p.jpg "A l'esperança (Joan Lluís Cau Fogasa)")
Article
«...Sobre ales daurades»
(Tercera inauguració del Teatre "Capitolio" de Godella)
Francesc Arnau i Chinchilla
Il·lustració: Ramon Navarro Bonet
Fotografies: Andreu Garcia - Francesc Arnau i Chinchilla
Crònica - Entrevista
Presentació de "Pell de gat"
de M. Victòria Lovaina
Per: Ferran d'Armengol
Article - Poesia
«Vocabulari eròtic de la llengua catalana»
Per: Joan Abellaneda i Fernández
Inclou els poemes:
Txell Escrigas Palou
Joan Abellaneda i Fernández
Il·lustració:
"El rapte de Psyche" - William-Adolphe Bouguereau
-p.jpg "Te n'aniràs (Toni Arencón i Arias)")
[ Tornar a l'índex ]
- IV -
Culturàlia
Culturàlia
Cultura
Premis i Concursos
«Paraula d'Espriu»
Projecte literari, artístic i solidari
Any Espriu - Marató de TV3
Associació de Relataires en Català (ARC)
Relats en Català (RC)
Revista "Lo Càntich"
Premis i Concursos Premis i Concursos Premis i Concursos
Premis i Concursos «Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
"Pecats Capitals (7+1)"»
Desembre 2012: «Avarícia»
Gener 2013: «Peresa»
Febrer 2013: «Ira»
Associació de Relataires en Català
Novetat editorial
«Glops de nit»
Montse Assens i Anna Rispau i Falgàs
Editorial Germania
Col·lecció: Mil poetes i un país, 15
Novetat editorial
Novetat editorial
«La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica»
Toni Arencón i Arias
Col·lecció Camí del Sorral - Número 4
ARC - Lo Càntich
Novetat editorial
[ Tornar a l'índex ]
La Redacció solament es fa solidària dels treballs
que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
Lectures d'aquest número
Lo Càntich
- Revista Digital de Literatura, Art i Cultura -
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
està subjecte a una llicència de
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0
de Creative Commons.
NR: 1003305878809
CC BY-NC-ND 3.0
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta sotmesa a les característiques específiques d'aquesta llicència.
Lo Càntich. N.18. Antítesi, 2013.
Gener - Març del 2013.
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
Gener - Març del 2013.
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
[ Tornar a l'índex ]
