![[ Inici ]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6sUczVKU3bUjirgACN8lGGTNqrTOYYf20jEHRS9pzeYWOc3_R8dPln5UPOTEq5mERRcBScZEKkmEDvVgoXUTMK65cNAnKvbHafGXJE9yjkr86dqDHVnRdF6oeGv2oAbQf0bHt5QB51UNO/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Lo Càntich
- Revista Digital de Literatura, Art i Cultura -
Número 19
Etopeia, 2013
Abril - Juny de 2013
DL B.42943-2011 - ISSN 2014-3036 - EAN 9772014303002 19>
Lo Càntich - Número 19
Pàgines: 218 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Interior en blanc i negre
Paper de 80gr. - Preu: 11 euros (+ IVA i cost d'enviament)
[ Adquirir ]
Edició en format e-book-pdf - Descàrrega gratuïta - Interior a color
[ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf ]
Pàgines: 218 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
Interior en blanc i negre
Paper de 80gr. - Preu: 11 euros (+ IVA i cost d'enviament)
[ Adquirir ]
Edició en format e-book-pdf - Descàrrega gratuïta - Interior a color
[ Descarregar gratuïtament en format e-book - pdf ]
Lo Càntich - Número 19 - Etopeia, 2013
M. Montserrat Medalla Cufí
Toni Arencón i Arias
Vicenç Ambrós i Besa - Toni Arencón i Arias - Montse Assens Borda
Mercè Bagaria - Miquel Bonfill Asperò - Albert Calls Xart
Ferran d'Armengol - Carles Fernández Serra - Pere Fornells Miquel
Sergi G. Oset - Montserrat Lloret - Jordi Masó Rahola
Ferran Planell i Clofent - Pau Marc Riera Albó - Laura Ropero Ventosa
Dolors Garrido Martínez - Maria Rosa G. Zellweger
Toni Arencón i Arias - Laura Boadas i Galí
Paolo Santos - Esther Llobet i Díaz - Margarida Badia
Josep Maria Corretger i Olivart - Joan Bernat
Sandra Domínguez Roig - Joan Abellaneda i Fernández
Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson - Joseph Mallord William Turner
George Innes - Odilon Redon - Vincent Van Gogh - George Pierre Seurat
Joan Margall - Cecilio Pla Gallardo - Guerau de Liost
Charles Demuth - Manuel Moros - Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Josep Punsola i Vallespí - Joan Teixidor - Marià Villangómez Llobet
Antonia Vilàs - Miquel Martí i Pol
Joana Raspall - Chris Wallace-Crabbe - Montserrat Comas Torrent
Roser Capdevila - Ramon Navarro Bonet - M. Roser Algué
Glòria Calafell - Lluís Llach - Markus Lüpertz - Carles Fernández Serra
Júlia Costa i Coderch - Sílvia Romero i Olea - Toni Prat
Gemma Mata Gustems - Rodrigo Abel - Xavier Sierra Valentí
Francesc Arnau i Chinchilla - Mercè Bagaria - Maria Porta
Mercè Bellfort - Maria Victòria Lovaina - Josep Manel Vidal
Miquel Santaeulàlia - Ramon Mas - Ferran d'Armengol
Carlos Escrivà Ferrer - Tomàs-Maria Porta i Calsina
Toni Arencón i Arias - Empar Sáez - Joan G. Pons
Joan Abellaneda i Fernández - Joan Lluís Cau Fogasa
Esther Llobet i Díaz - Carme Martí - Josep Maria Corretger i Olivar
Juan F. Ojeda - Lluís Servé Galan - Jordi Mas i Caballe
Pep Colomer Blanco - "Amelie" - Vanessa Mies Iborra - Soraya Ruíz
Alejandra Morera - Joaquim Valls - Ferran Planell
Primitiva López i Pedrosa - Anna Maria Villalonga
Anna Antoñico - Josep Porcar - Anna Rispau - Montse Assens
Nwil - Andreu Garcia - Isabel Català - Meritxell Valdearenas
Jaume Maria Ferreres - Santi Gomà - Carles Melis
Clara de Jaume - Guillem Sostres Miranda - Alejandro Merino
Montserrat Aloy i Roca
© Meritxell Valdearenas
© Carles Melis
- Revista digital de literatura, art i cultura -
DL: B.42943-2011
ISSN 2014-3036
Número 19 - Etopeia, 2013
Abril - Juny de 2013
CC BY-NC-ND 3.0
NR: 1003305878809
Índex
- I -
Editorial
Editorial
M. Montserrat Medalla
Il·lustració de portada: Meritxell Valdearenas
Portada posterior: Carles Melis
ETOPEIA.
Parlar d'algú que coneixem, des del punt de vista de la seva personalitat no és fàcil; requereix un bon coneixement, per part de qui escriu, de la persona a qui fa referència. El més fàcil és parlar de l'aparença física, està clar: perquè hom es limita a fer una descripció del que veu.
Ah! però, descriure algú segons la seva personalitat, això ja costa més! Conec suficientment el meu amic, la meva amiga, la meva parella, el meu fill, la meva mare... els conec tant com per fer-ne un retrat psicològic?
Les personalitats no són bones ni dolentes; simplement, són. I cadascú té una estructura de personalitat que l'acompanyarà tota la vida. Jo puc canviar, si vull, o fer canviar un altre; però el que canviaré o faré canviar, seran conductes, seran maneres de fer: mai aconseguiré que ningú canviï la seva estructura de personalitat, mai de la vida.
I com són, les personalitats de la gent? Com puc arribar-hi? Com puc arribar a conèixer algú d'una manera tan intensa, que després en pugui parlar amb els altres sense cometre una injustícia?
Estem parlant de l'etopeia, sí, un recurs estilístic en literatura. Ah, caram... això ens interessa. Perquè és molt més fàcil parlar, no d'una persona, amb les dificultats que això comporta, sinó d'un personatge: el personatge literari que acabo d'inventar.
I quin grau de conflicte puc tenir amb mi mateix/a, quan escrigui sobre un personatge que acabo d'inventar? — podria ser la pregunta.
Proveu-ho! Proveu-ho i veureu que hi ha personatges literaris que se t'enfilen al damunt i se't volen menjar... caldrà vigilar amb ells, caldrà donar-los una vida limitada, diguem que caldrà portar molt bé les regnes perquè un personatge, amb la seva estructura de personalitat, no se'ns escapi de les mans (que ho fan, que ho fan!).
Però mentre intentem confegir personatges a través de l'etopeia, hauríem d'anar amb compte, no sigui que algú a qui no podem controlar, vulgui manejar les nostres pròpies regnes... i ara no parlo pas d'un personatge literari, no. Caldrà fer atenció!
Per cert, ja heu llegit els vint-i-quatre relats del darrer llibre publicat per l'ARC? Parlo de Segona oportunitat. Ens hi podem trobar personatges de totes mides i condicions: grans personatges i petits protagonistes, persones reals i inventades, gran ajuda, l'etopeia, per als autors! I ja no diguem per als presentadors de l'acte, que vam extreure l'essència de cada personatge, per inventar una obra de teatre. Etopeia.
Podem fer servir un recurs com l'etopeia a través de l'obra literària d'algú? Tradueixo: podem arribar a conèixer un autor o autora a través de la seva obra? No podria jo ni afirmar-ho ni negar-ho, però si tenim la paciència de parar esment a articles, cròniques, llibres, estudis, fins i tot blogs, poem adonar-nos que si: sovint, fem servir l'obra d'una persona per assegurar que la coneixem. Atenció, però: aquesta afirmació val per a l'obra poètica o autobiogràfica. No tinc tan clar que valgui en el camp de la ficció, perquè un autor o autora pot escriure sobre un personatge —se li enfili a les barbes o no— donant-li una personalitat concreta que no tingui res a veure amb ell mateix (l'autor/a). Per exemple, jo puc crear un personatge literari que sigui un autèntic psicòpata i és evident que a través de la meva obra ningú no podrà inferir que jo sigui, també, una psicòpata.
La poesia és diferent: en un poema, l'autor/a extreu tot allò que porta dins i ho exposa al món amb tota la cruesa. Es despulla, a base de paraules, rimes, ritmes... ho posa fàcil, perquè els lectors, fent-ne la seva pròpia lectura, acabin sabent una mica més de la personalitat del poeta. Tot depèn, és clar, del nivell de lectura assolit pel lector i del seu grau de competència i de raonament verbal.
I fent servir, doncs, l'etopeia com a recurs, podem trobar tota la informació que vulgueu sobre una autora catalana, nascuda a Barcelona, l'1 de juliol de 1913, però que es traslladà ben aviat a Sant Feliu de Llobregat, una dona que enguany celebrarà el seu centenari. M'estic referint a Joana Raspall.
Diu el poeta i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte i Montserrat, en la seva introducció al llibre recent de l'autora, Jardí vivent:
"Escriure sobre Joana Raspall inexorablement em duu a retrobar la seva ingent obra lingüística, poètica i teatral, i a celebrar la seva personalitat intel·ligent, cordial i generosa, que tan fecunda ha estat i és a l'hora de desvetllar i encomanar el goig de llegir i de viure als qui l'envolten".
I diu moltes altres coses sobre Raspall: elogis, no solament al seu domini precís del llenguatge, sinó al que la seva obra traspua: la seva personalitat. Així doncs, a través del seu recull de haikús, Arpegis, afirma Duarte que trobem "autèntiques joies del seu do admirable d'observació de la vida, de la seva sensibilitat oberta a percebre i a dir l'ànima del món".
I diu Josep Maria Aloy, en una publicació al diari digital de cultura Núvol, el 9 de gener de 2013:
"...Puc afirmar clarament que Joana Raspall, persona afable, de parlar tranquil i de mirada acollidora, ha normalitzat la figura del poeta que, segons ella, no ha de ser mai una rara avis, d'escriptura complicada i difícil, sinó una persona normal a qui agraden els mots, el ritme, la música... i que escriu sempre amb una engruneta de sensibilitat".
Ja veieu que en aquest mateix número de la nostra revista tenim un article sobre Joana Raspall, escrit per M.Roser Algué Vendrells.
També, en aquest número, trobareu els nostres petits homenatges a altres tres escriptors centenaris: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Punsola i Vallespí i Marià Villangómez Llobet; i a la poetessa Antònia Vilàs i Ferrandiz que ens ha deixat el passat 4 d'abril.
Així mateix, podem trobar-hi un article completíssim, a càrrec d'Empar Sàez, sobre un altre autor, Joan Teixidor i Comes, nascut el 8 d'abril del 1913 i mort el 1992, el centenari del naixement del qual ha decidit commemorar l'Ajuntament d'Olot. L'any 1954 apareix El príncep, un poemari que recull l'experiència traumàtica de la mort d'un fill seu encara infant; d'una experiència tan dolorosa com la mort d'un fill, en pot sortir la millor poesia...
Parlar d'algú que coneixem, des del punt de vista de la seva personalitat no és fàcil; requereix un bon coneixement, per part de qui escriu, de la persona a qui fa referència. El més fàcil és parlar de l'aparença física, està clar: perquè hom es limita a fer una descripció del que veu.
Ah! però, descriure algú segons la seva personalitat, això ja costa més! Conec suficientment el meu amic, la meva amiga, la meva parella, el meu fill, la meva mare... els conec tant com per fer-ne un retrat psicològic?
Les personalitats no són bones ni dolentes; simplement, són. I cadascú té una estructura de personalitat que l'acompanyarà tota la vida. Jo puc canviar, si vull, o fer canviar un altre; però el que canviaré o faré canviar, seran conductes, seran maneres de fer: mai aconseguiré que ningú canviï la seva estructura de personalitat, mai de la vida.
I com són, les personalitats de la gent? Com puc arribar-hi? Com puc arribar a conèixer algú d'una manera tan intensa, que després en pugui parlar amb els altres sense cometre una injustícia?
Estem parlant de l'etopeia, sí, un recurs estilístic en literatura. Ah, caram... això ens interessa. Perquè és molt més fàcil parlar, no d'una persona, amb les dificultats que això comporta, sinó d'un personatge: el personatge literari que acabo d'inventar.
I quin grau de conflicte puc tenir amb mi mateix/a, quan escrigui sobre un personatge que acabo d'inventar? — podria ser la pregunta.
Proveu-ho! Proveu-ho i veureu que hi ha personatges literaris que se t'enfilen al damunt i se't volen menjar... caldrà vigilar amb ells, caldrà donar-los una vida limitada, diguem que caldrà portar molt bé les regnes perquè un personatge, amb la seva estructura de personalitat, no se'ns escapi de les mans (que ho fan, que ho fan!).
Però mentre intentem confegir personatges a través de l'etopeia, hauríem d'anar amb compte, no sigui que algú a qui no podem controlar, vulgui manejar les nostres pròpies regnes... i ara no parlo pas d'un personatge literari, no. Caldrà fer atenció!
Per cert, ja heu llegit els vint-i-quatre relats del darrer llibre publicat per l'ARC? Parlo de Segona oportunitat. Ens hi podem trobar personatges de totes mides i condicions: grans personatges i petits protagonistes, persones reals i inventades, gran ajuda, l'etopeia, per als autors! I ja no diguem per als presentadors de l'acte, que vam extreure l'essència de cada personatge, per inventar una obra de teatre. Etopeia.
Podem fer servir un recurs com l'etopeia a través de l'obra literària d'algú? Tradueixo: podem arribar a conèixer un autor o autora a través de la seva obra? No podria jo ni afirmar-ho ni negar-ho, però si tenim la paciència de parar esment a articles, cròniques, llibres, estudis, fins i tot blogs, poem adonar-nos que si: sovint, fem servir l'obra d'una persona per assegurar que la coneixem. Atenció, però: aquesta afirmació val per a l'obra poètica o autobiogràfica. No tinc tan clar que valgui en el camp de la ficció, perquè un autor o autora pot escriure sobre un personatge —se li enfili a les barbes o no— donant-li una personalitat concreta que no tingui res a veure amb ell mateix (l'autor/a). Per exemple, jo puc crear un personatge literari que sigui un autèntic psicòpata i és evident que a través de la meva obra ningú no podrà inferir que jo sigui, també, una psicòpata.
La poesia és diferent: en un poema, l'autor/a extreu tot allò que porta dins i ho exposa al món amb tota la cruesa. Es despulla, a base de paraules, rimes, ritmes... ho posa fàcil, perquè els lectors, fent-ne la seva pròpia lectura, acabin sabent una mica més de la personalitat del poeta. Tot depèn, és clar, del nivell de lectura assolit pel lector i del seu grau de competència i de raonament verbal.
I fent servir, doncs, l'etopeia com a recurs, podem trobar tota la informació que vulgueu sobre una autora catalana, nascuda a Barcelona, l'1 de juliol de 1913, però que es traslladà ben aviat a Sant Feliu de Llobregat, una dona que enguany celebrarà el seu centenari. M'estic referint a Joana Raspall.
Diu el poeta i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte i Montserrat, en la seva introducció al llibre recent de l'autora, Jardí vivent:
"Escriure sobre Joana Raspall inexorablement em duu a retrobar la seva ingent obra lingüística, poètica i teatral, i a celebrar la seva personalitat intel·ligent, cordial i generosa, que tan fecunda ha estat i és a l'hora de desvetllar i encomanar el goig de llegir i de viure als qui l'envolten".
I diu moltes altres coses sobre Raspall: elogis, no solament al seu domini precís del llenguatge, sinó al que la seva obra traspua: la seva personalitat. Així doncs, a través del seu recull de haikús, Arpegis, afirma Duarte que trobem "autèntiques joies del seu do admirable d'observació de la vida, de la seva sensibilitat oberta a percebre i a dir l'ànima del món".
I diu Josep Maria Aloy, en una publicació al diari digital de cultura Núvol, el 9 de gener de 2013:
"...Puc afirmar clarament que Joana Raspall, persona afable, de parlar tranquil i de mirada acollidora, ha normalitzat la figura del poeta que, segons ella, no ha de ser mai una rara avis, d'escriptura complicada i difícil, sinó una persona normal a qui agraden els mots, el ritme, la música... i que escriu sempre amb una engruneta de sensibilitat".
Ja veieu que en aquest mateix número de la nostra revista tenim un article sobre Joana Raspall, escrit per M.Roser Algué Vendrells.
També, en aquest número, trobareu els nostres petits homenatges a altres tres escriptors centenaris: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep Punsola i Vallespí i Marià Villangómez Llobet; i a la poetessa Antònia Vilàs i Ferrandiz que ens ha deixat el passat 4 d'abril.
Així mateix, podem trobar-hi un article completíssim, a càrrec d'Empar Sàez, sobre un altre autor, Joan Teixidor i Comes, nascut el 8 d'abril del 1913 i mort el 1992, el centenari del naixement del qual ha decidit commemorar l'Ajuntament d'Olot. L'any 1954 apareix El príncep, un poemari que recull l'experiència traumàtica de la mort d'un fill seu encara infant; d'una experiència tan dolorosa com la mort d'un fill, en pot sortir la millor poesia...
I és en plena celebració de la Setmana de la poesia a Barcelona, L'ARC i Lo Cantich vàrem celebrar, el dia 11 de maig, la gala final del nostre particular "Concurs de Rapsodes". Un esdeveniment a tenir en compte. Vam poder gaudir del magnífic recital que ens van oferir els 10 rapsodes finalistes, on, cadascun d'ells amb la seva pròpia personalitat, van anar desengrunant un seguit de poemes, propis, alguns, d'altres poetes, els altres, però recitats amb un sentiment que, a moments, feia posar la pell de gallina. Tots ells van acabar amb un poema de Salvador Espriu (a voltes amb l'Any Espriu). Escoltant-los, el dia de la gala, se'm va acudir si també seria una etopeia intentar inferir la personalitat d'algú que recita, a través de la seva veu. Però no vull marxar de tema.
Aprofitant l'avinentesa, es va presentar el darrer llibre col·lectiu, impulsat per la Cristina Balaguer, tot un repte cap a alguns que ens volen imposar una llengua, en detriment de la nostra pròpia, la llengua catalana. Al llibre es recullen diverses maneres de dir, dels diferents indrets que conformen la nostra geografia dels Països catalans; malgrat els pesi a alguns...
Tota una reivindicació de principis: "L'estimem perquè és la nostra!". Sí: per això l'estimem, en totes les seves variants: perquè és nostra i no ens la podran prendre, encara que ho provin!
Cal defensar la nostra llengua i la nostra cultura. I des de l'ARC participem en aquesta defensa (un granet de sorra, però un granet més). En aquest últim trimestre, a més dels títols ja esmentats de Segona Oportunitat i de L'estimem perquè és la nostra!, hem gaudit del plaer d'editar tres obres més, incloses a la col·lecció "Camí del Sorral" de Lo Càntich: Lírica Galaicoportuguesa Medieval, de l'autor Xavier Sierra Valentí; La sendera del pensament, una col·lecció d'aforismes de Ferran Planell i Coflent; i el poemari De l'alba al capvespre, de la poetessa Núria Niubó i Cabau. I ja estem treballant en les properes novetats editorials!
Tota una reivindicació de principis: "L'estimem perquè és la nostra!". Sí: per això l'estimem, en totes les seves variants: perquè és nostra i no ens la podran prendre, encara que ho provin!
Cal defensar la nostra llengua i la nostra cultura. I des de l'ARC participem en aquesta defensa (un granet de sorra, però un granet més). En aquest últim trimestre, a més dels títols ja esmentats de Segona Oportunitat i de L'estimem perquè és la nostra!, hem gaudit del plaer d'editar tres obres més, incloses a la col·lecció "Camí del Sorral" de Lo Càntich: Lírica Galaicoportuguesa Medieval, de l'autor Xavier Sierra Valentí; La sendera del pensament, una col·lecció d'aforismes de Ferran Planell i Coflent; i el poemari De l'alba al capvespre, de la poetessa Núria Niubó i Cabau. I ja estem treballant en les properes novetats editorials!
Etopeia, 2013. Abril-Juny, 2013. Moltes gràcies a tots i a totes els col·laboradors i col·laboradores de la revista. I molt especialment als artistes Meritxell Valdearenas i Carles Melis, per la cessió de les seves imatges, que conformen les portades anterior i posterior d'aquest número.
Molt bon estiu!
Molt bon estiu!
Lo Càntich, Etopeia, 2013
Juny, 2013
*****
Fonts consultades:
Feliu Formosa, Introducció al llibre ARPEGIS haikús de Joana Raspall © 2004 ABADIA editors
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/joana-raspall
http://jaumecentelles.files.wordpress.com/2013/02/joana-raspall.pdf
Joana Raspall.pdf (pertanyent a CULTURA, AVUI +, del 30 de desembre de 2010)
http://www.joanaraspall.cat/
Feliu Formosa, Introducció al llibre ARPEGIS haikús de Joana Raspall © 2004 ABADIA editors
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/joana-raspall
http://jaumecentelles.files.wordpress.com/2013/02/joana-raspall.pdf
Joana Raspall.pdf (pertanyent a CULTURA, AVUI +, del 30 de desembre de 2010)
http://www.joanaraspall.cat/
[ Tornar a l'índex ]
- II -
Mestres del temps,
de casa nostra i d'arreu del món
Mestres del temps,
de casa nostra i d'arreu del món
Poesia-p.jpg "Quan el teu cor serà branca de mirra (Guerau de Liost)")
Guerau de Liost
Il·lustració: "Dona entre cortines"
Cecilio Pla Gallardo
Poesia
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Il·lustració: "Albada amb monstres marins"
Joseph Mallord William Turner
Poesia
Josep Punsola i Vallespí
Il·lustració: "Tavertet des del camí de Monteis"
Jordi Mas i Caballe
[ Tornar a l'índex ]
- III -
Creació i Cultura
Creació i Cultura
Article
Poesia-p.jpg "Deixo passar les hores (Montserrat Comas Torrents)")
Montserrat Comas Torrents
Il·lustració:
"Model d'esquena"
George Pierre Seurat
Poesia
M. Roser Algué Vendrells
Fotografia:
"Nevada Primaveral"
Ramon Mas
Crònica
«Glòria Calafell presenta Basaments Catalogats»
Per: Empar Sáez i Mercè Bagaria
Fotografies: Ferran d'Armengol
Poesia
Carles Fernández Serra
Fotografia:
"Platja de Laida (Bizkaia)"
Carles Fernández Serra
Entrevista
-.jpg "Poema Visual núm. 153 (Toni Prat)")
Relat-p.jpg "Era una casa amb un teulat vermell... (Rodrigo Abel)")
Rodrigo Abel
Il·lustració:
"Cases de teulades vermelles"
Charles Demuth
Poesia
Francesc Arnau i Chinchilla
Il·lustració:
"Anhel de lluna"
Meritxell Valdearenas
Ressenya
«Ressenya de Pell de gat»
De: Maria Victòria Lovaina
Per: Sílvia Romero i Olea
Fotografies: Anna Maria Villalonga
Prosa Poètica-p.jpg "Mozart a la sala (Miquel Santaeulàlia)")
Miquel Santaeulàlia
Il·lustració:
"Papallona en la finestra"
Carles Melis
Article
Per: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Il·lustració:
"Prohibit Sant Jordi"
Clara de Jaume
Article - Poesia
«L'erotisme al Barroc»
Per: Joan Abellaneda i Fernández
Inclou:
Anònim
Chris Wallace-Crabbe
Traducció: Montserrat Aloy i Roca
Joan G. Pons
Joan Abellaneda i Fernández
Il·lustracions:
"El somni d'Endimió" - Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson
"Eros i Psyche" - Markus Lüpertz
"Cova de les mans" - Anònim Prehistòric
Poesia
Joan Lluís Cau Fogasa
Il·lustració:
"Llum i color - El matí després del diluvi"
Joseph Mallord William Turner
Microhistòries
Juan F. Ojeda
Il·lustració:
"Escriptura"
Clara de Jaume
-p.jpg "Evocació (M. Roser Algué Vendrells)")
-p.jpg "Fotografia (Glòria Calafell)")
Entrevista
Article
de la lluitadora Neus Català»
Per: Josep Maria Corretger i Olivart
Poesia-p.jpg "La lluna (Carlos Escrivà Ferrer)")
Carlos Escrivà Ferrer
Il·lustració:
"Paisatge vespertí a la sortida de la lluna"
Vincent Van Gogh
Poesia
Toni Arencón i Arias
Il·lustració:
"Tenora"
Toni Arencón i Arias
Article
«L'enterca llum de la vesprada...»
(Lliurament del II guardó "El Poblet" a Vicent Alonso)
Francesc Arnau i Chinchilla
Il·lustració: Ramon Navarro Bonet
Fotografies: Andreu Garcia - Isabel Català - Francesc Arnau i Chinchilla
Article-Entrevista
Relat
Josep Maria Corretger i Olivart
Il·lustració:
"Ou-Home-Enigma"
Alejandro Merino
Crònica
«Setmana de la poesia de Barcelona»
Gala Final del
Concurs ARC de Rapsodes 2013
i presentació del recull
"L'estimem perquè és la nostra!"
Associació de Relataires en Català
Crònica:
Esther Llobet i Díaz
Fotografies:
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz
Poesia
Autora: Alexandra Morera
Primer Premi
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutor: Miquel Martí i Pol
Segon Premi
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutor: Ferran Planell
Tercer Premi
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutora: Primitiva López i Pedrosa
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutora: Anna Maria Villalonga
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutor: Joan Maragall
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutor: Josep Porcar
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutora: Empar Sáez
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutor: Lluís Llach
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
PoesiaAutores: Anna Rispau i Montse Assens
Finalista
Concurs ARC de Rapsodes 2013
Fotografia: Ferran d'Armengol
Premis i Concursos
«Relats finalistes del Concurs
ARC de Microrelats a la Ràdio 2012-2013
"Pecats Capitals (7+1)"»
Març 2013: «Enveja»
Abril 2013: «Supèrbia»
Maig 2013: «Escriptura»
«Relats de qualitat convidats»
Associació de Relataires en Català
Novetat editorial «Lírica Galaicoportuguesa Medieval»
Xavier Sierra Valentí
Col·lecció Camí del Sorral - Número 5
ARC - Lo Càntich
Novetat editorial «L'estimem perquè és la nostra!»
Diversos autors
Col·lecció Camí del Sorral - Número 6
ARC - Lo Càntich
Novetat editorial «La sendera del pensament»
Ferran Planell i Clofent
Col·lecció Camí del Sorral - Número 7
ARC - Lo Càntich
Pròleg: Elisenda Sala i Ponsa
Novetat editorial «De l'alba al capvespre»
Núria Niubó i Cabau
Col·lecció Camí del Sorral - Número 8
ARC - Lo Càntich
Pròleg: Aurora Marco Arbonés
Novetat editorial
«Segona oportunitat»
Diversos autors
Coedita:
Editorial Meteora
Associació de Relataires en Català (ARC)
Pròleg: Blanca Busquets
Imatge de coberta: Empar Sáez
Disseny de coberta: M. Jesús Royo
Per: Mercè Bellfort
Fotografies: Empar Sáez
[ Tornar a l'índex ]
La Redacció solament es fa solidària dels treballs
que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
Lectures d'aquest número
Lo Càntich
- Revista Digital de Literatura, Art i Cultura -
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
està subjecte a una llicència de
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0
de Creative Commons.
NR: 1003305878809
CC BY-NC-ND 3.0
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta sotmesa a les característiques específiques d'aquesta llicència.
Lo Càntich. N.19. Etopeia, 2013.
Abril - Juny de 2013.
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
Abril - Juny de 2013.
ISSN 2014-3036
DL B.42943-2011
[ Tornar a l'índex ]
