![[ Inici ]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6sUczVKU3bUjirgACN8lGGTNqrTOYYf20jEHRS9pzeYWOc3_R8dPln5UPOTEq5mERRcBScZEKkmEDvVgoXUTMK65cNAnKvbHafGXJE9yjkr86dqDHVnRdF6oeGv2oAbQf0bHt5QB51UNO/s1600/favicon.JPG){kind=small}
Lo Càntich
(Retalls de poesia d'arreu del món)
Número 4
Haikús i Tankes, 2010
| Direcció: | Pere Abad i Sorribes |
| Edició: | Toni Arencón i Arias |
| Equip Editorial: | Dolors Garrido Martínez |
| Maria Rosa G. Zellweger | |
| Toni Arencón i Arias | |
| Laura Boadas i Galí | |
| Paolo Santos | |
| Haijins: | Ramon Navarro Bonet |
| Assumpció Autet | |
| Núria Niubó i Cabau | |
| Francesc Arnau i Chinchilla | |
| Maria Salvà i Ferrer | |
| Toni Arencón i Arias | |
| Joan Abellaneda Fernández | |
| Maria Carme Albanell | |
| Carmen Iriarte del Pino | |
| Sandra Domínguez Roig | |
| Lluís Servé Galan | |
| Jean-Luc Payet | |
| Esmeralda Vallverdú | |
| Jannila Girard | |
| Traduccions: | Junli Yuii |
| Ignasi Vilà i Valls | |
| Laura Boadas i Galí | |
| Alan Valles | |
| Dolors Garrido Martínez | |
| Maria Rosa G. Zellweger | |
| Daniel Melo Pèrez | |
| Josep Segura Ruiz | |
| Ismael Tricio Cea | |
| Carmen Iriarte del Pino | |
| Maquetació: | Dolors Garrido Martínez |
| Maria Rosa G. Zellweger | |
| Toni Arencón i Arias | |
| Laura Boadas i Galí | |
| Paolo Santos | |
| Esmeralda Vallverdú | |
| Il·lustració de portada: | Esmeralda Vallverdú |
| Pere Abad i Sorribes |
Edita:
Lo Càntich (Retalls de poesia d'arreu del món)
NR: 1003305878809
Número 4 - Haikús i Tankes, 2010 - 1008147049240
Agost, 2010
CC BY-NC-ND 3.0
ÍnDeX
I. Editorial
Haikús i Tankes - Pere Abad i Sorribes
La Primavera ha passat... - Emperadriu Jitô (持統天皇, Jitō Tennō)
Nit d'estiu... - Arakida Moritake (荒木田守武)
La Primavera marxa... - Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
Tanka de... les fulles mortes? - Ramon Navarro Bonet
Remuntar el vol... - Pilar Campmany i Piqué
II. Haikús i Tankes, clàssics i contemporanis, de casa nostra i d'arreu del món
El rossinyol... - Kawai Chigetsu-Ni (智月)
Rosada del matí... - Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
Una ràfega de vent... - Tan Taigi (炭 太祇)
Lluna freda... - Yosa Buson (与謝蕪村)
En aquest món... - Kobayashi Issa (小林一茶)
El gat en zel... - Kobayashi Issa (小林一茶)
La papallona - Jules Renard
D'espantaocells - Iwaya Sazanami (巌谷小波)
La lluna - José Juan Tablada
Les formigues - José Juan Tablada
El cavall del diable - José Juan Tablada
Després penso... - Amy Lowell
En la meva solitud... - Antonio Machado
Passeu... - Álvaro Yunque
No per ser ombra... - Álvaro Yunque
Les estrelles al cel... - Mizuhara Shuoshi (水原 秋櫻子)
Poeta mort - Carles Riba
Penso en vosaltres... - Carles Riba
Vibracions - Joan Salvat-Papasseit
L'escorpí - Carlos Gutiérrez Cruz
Ocell mort... - Juan José Domenchina
Avui no m'alegren... - Jorge Luis Borges
Lluny un refilet... - Jorge Luis Borges
Alt en la cimera... - Jorge Luis Borges
La flauta d’escorça - Agustí Bartra
L'amor - Màrius Torres
El meu poble i jo - Salvador Espriu
Basho An - Octavio Paz
Quan t'obres, rosa - Llorenç Moyà i Gilabert
Quan els meus ulls... - Mario Benedetti
Camí de perfecció - Josep Maria Llompart
En pur silenci... - Miquel Martí i Pol
Casa tancada... - Jean Breton
III. Haikús i Tankes, d'avui, d'ara, d'ací, d'allà i de més enllà
Farcell de mots, garbell de somnis (1) - Ramon Navarro Bonet
Farcell de mots, garbell de somnis (2) - Ramon Navarro Bonet
Farcell de mots, garbell de somnis (3) - Ramon Navarro Bonet
Gotes de pluja... - Assumpció Autet
Retrat de dona - Núria Niubó i Cabau
La dansa de la vida - Núria Niubó i Cabau
A una donzella - Núria Niubó i Cabau
de la mar - Francesc Arnau i Chinchilla
de les bestioles - Francesc Arnau i Chinchilla
dels arbres - Francesc Arnau i Chinchilla
Tanka epistolar, en paraules de Carles Riba - Maria Salvà i Ferrer
Cobert d'escuma - Toni Arencón i Arias
Aigües dolces - Joan Abellaneda Fernández
Els besos no es fan, els besos són... - Joan Abellaneda Fernández
I el dolor m'espantava - Maria Carme Albanell
Em crema l'ànima - Carmen Iriarte del Pino
Tibet - Sandra Domínguez Roig
Nostàlgia - Sandra Domínguez Roig
Germina - Sandra Domínguez Roig
Òrbites - Lluís Servé Galan
Desídia - Lluís Servé Galan
Màscares - Lluís Servé Galan
El foc - Jean-Luc Payet
TaNkA DeL CaPiTaLiSmE - Esmeralda Vallverdú
La meva habitació - Jannila Girard
IV. Poesia Transversal
Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
Un article de: Empar Sáez
Inclou:
VIII (Que furioses...) - Carles Riba
XLII (Avui que l'aire...) - Carles Riba
V. Teixits de mots
Parla'm
Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
VI. L'art de la nit eterna
Sequedat
Haikú de: Sandra Domínguez Roig
VII. El mercader de tulipes
Passos de dona
El racó d'en: Toni Arencón i Arias
VIII. El racó de la poesia musical
Paraules d'amor (Joan Manuel Serrat)
Selecció de: Vanessa Mies Iborra
IX. El cremat que flameja entre havaneres
El meu avi (Josep Lluís Ortega Monasterio )
Selecció de: Pep Colomer Blanco
X. De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Corrandes, Cançonetes, Bogetes, Correntes, Tonades, Cançons, Follies, Gloses, Cobles i Albades.
Glosades per en: Xesc Font i Odrí
XI. Salvem els mots
Salvador Espriu
Selecció de: Laura Boadas i Galí
XII. Rodolins de la Saviesa Popular
A l'aire
Recollits per: Paolo Santos
XIII. Notes biogràfiques
Carles Riba
A cura de: Maria Salvà i Ferrer
Inclou:
I (Primer llibre d'Estances - Carles Riba
XIII (Segon llibre d'Estances - Carles Riba
Elegia Onzena (Les Elegies de Bierville) - Carles Riba
XXXVIII - Infant refugiat adormit (Tankes del joc i del foc) - Carles Riba
XVIII (Salvatge cor) - Carles Riba
XIV. Univers de Poesia
Llocs Webs per publicar poesia en català
Suggerits per: Maria Rosa G. Zellweger
Haikús i Tankes - Pere Abad i Sorribes
La Primavera ha passat... - Emperadriu Jitô (持統天皇, Jitō Tennō)
Nit d'estiu... - Arakida Moritake (荒木田守武)
La Primavera marxa... - Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
Tanka de... les fulles mortes? - Ramon Navarro Bonet
Remuntar el vol... - Pilar Campmany i Piqué
II. Haikús i Tankes, clàssics i contemporanis, de casa nostra i d'arreu del món
El rossinyol... - Kawai Chigetsu-Ni (智月)
Rosada del matí... - Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
Una ràfega de vent... - Tan Taigi (炭 太祇)
Lluna freda... - Yosa Buson (与謝蕪村)
En aquest món... - Kobayashi Issa (小林一茶)
El gat en zel... - Kobayashi Issa (小林一茶)
La papallona - Jules Renard
D'espantaocells - Iwaya Sazanami (巌谷小波)
La lluna - José Juan Tablada
Les formigues - José Juan Tablada
El cavall del diable - José Juan Tablada
Després penso... - Amy Lowell
En la meva solitud... - Antonio Machado
Passeu... - Álvaro Yunque
No per ser ombra... - Álvaro Yunque
Les estrelles al cel... - Mizuhara Shuoshi (水原 秋櫻子)
Poeta mort - Carles Riba
Penso en vosaltres... - Carles Riba
Vibracions - Joan Salvat-Papasseit
L'escorpí - Carlos Gutiérrez Cruz
Ocell mort... - Juan José Domenchina
Avui no m'alegren... - Jorge Luis Borges
Lluny un refilet... - Jorge Luis Borges
Alt en la cimera... - Jorge Luis Borges
La flauta d’escorça - Agustí Bartra
L'amor - Màrius Torres
El meu poble i jo - Salvador Espriu
Basho An - Octavio Paz
Quan t'obres, rosa - Llorenç Moyà i Gilabert
Quan els meus ulls... - Mario Benedetti
Camí de perfecció - Josep Maria Llompart
En pur silenci... - Miquel Martí i Pol
Casa tancada... - Jean Breton
III. Haikús i Tankes, d'avui, d'ara, d'ací, d'allà i de més enllà
Farcell de mots, garbell de somnis (1) - Ramon Navarro Bonet
Farcell de mots, garbell de somnis (2) - Ramon Navarro Bonet
Farcell de mots, garbell de somnis (3) - Ramon Navarro Bonet
Gotes de pluja... - Assumpció Autet
Retrat de dona - Núria Niubó i Cabau
La dansa de la vida - Núria Niubó i Cabau
A una donzella - Núria Niubó i Cabau
de la mar - Francesc Arnau i Chinchilla
de les bestioles - Francesc Arnau i Chinchilla
dels arbres - Francesc Arnau i Chinchilla
Tanka epistolar, en paraules de Carles Riba - Maria Salvà i Ferrer
Cobert d'escuma - Toni Arencón i Arias
Aigües dolces - Joan Abellaneda Fernández
Els besos no es fan, els besos són... - Joan Abellaneda Fernández
I el dolor m'espantava - Maria Carme Albanell
Em crema l'ànima - Carmen Iriarte del Pino
Tibet - Sandra Domínguez Roig
Nostàlgia - Sandra Domínguez Roig
Germina - Sandra Domínguez Roig
Òrbites - Lluís Servé Galan
Desídia - Lluís Servé Galan
Màscares - Lluís Servé Galan
El foc - Jean-Luc Payet
TaNkA DeL CaPiTaLiSmE - Esmeralda Vallverdú
La meva habitació - Jannila Girard
IV. Poesia Transversal
Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
Un article de: Empar Sáez
Inclou:
VIII (Que furioses...) - Carles Riba
XLII (Avui que l'aire...) - Carles Riba
V. Teixits de mots
Parla'm
Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
VI. L'art de la nit eterna
Sequedat
Haikú de: Sandra Domínguez Roig
VII. El mercader de tulipes
Passos de dona
El racó d'en: Toni Arencón i Arias
VIII. El racó de la poesia musical
Paraules d'amor (Joan Manuel Serrat)
Selecció de: Vanessa Mies Iborra
IX. El cremat que flameja entre havaneres
El meu avi (Josep Lluís Ortega Monasterio )
Selecció de: Pep Colomer Blanco
X. De Corrandes i Cançons, per cantar i dansar
Corrandes, Cançonetes, Bogetes, Correntes, Tonades, Cançons, Follies, Gloses, Cobles i Albades.
Glosades per en: Xesc Font i Odrí
XI. Salvem els mots
Salvador Espriu
Selecció de: Laura Boadas i Galí
XII. Rodolins de la Saviesa Popular
A l'aire
Recollits per: Paolo Santos
XIII. Notes biogràfiques
Carles Riba
A cura de: Maria Salvà i Ferrer
Inclou:
I (Primer llibre d'Estances - Carles Riba
XIII (Segon llibre d'Estances - Carles Riba
Elegia Onzena (Les Elegies de Bierville) - Carles Riba
XXXVIII - Infant refugiat adormit (Tankes del joc i del foc) - Carles Riba
XVIII (Salvatge cor) - Carles Riba
XIV. Univers de Poesia
Llocs Webs per publicar poesia en català
Suggerits per: Maria Rosa G. Zellweger
EDITORIAL
Pere Abad i Sorribes
LO CÀNTICH
(Retalls de poesia d'arreu del món)
Número 4
Haikús i Tankes, 2010
Pere Abad i Sorribes
LO CÀNTICH
(Retalls de poesia d'arreu del món)
Número 4
Haikús i Tankes, 2010
HAIKÚS I TANKES
Benvinguts al número 4 de la Revista Digital LO CÀNTICH, especial Haikús i Tankes!
L'Univers Haijin oscil·la com un pèndol entre l'ortodòxia i l'experimentació, la filosofia de la natura i la pragmàtica urbana, la dicció i la innovació, l'oblit i el renaixement... Però tot va tenir un principi...
En un principi va ser el Waka (和歌) -literalment: poema japonès-. La paraula va ser encunyada durant el període Heian (últim període de l'època clàssica de la història japonesa, des de l'any 794 fins el 1185) amb la finalitat de diferenciar la poesia originària del Japó de la poesia Kenshi (poemes xinesos).
Els "poemes llargs" es van anomenar Chōka (長歌) i els curts van rebre el nom de Tanka (短歌).
La Tanka consistia en una composició poètica de 5 versos plans, sense rima, que seguia la mesura 5-7-5 7-7 mores (unitat lingüística japonesa de menor rang que la síl·laba).
Aquests poemes, coneguts des de fa més de 1400 anys, amb un origen cortesà, es van començar a fer servir per transmetre missatges secrets entre amants, mostrant els sentiments amb gran subtilesa, fent servir metàfores o comparacions amb la natura, en senyal d'agraïment de l'amant a l'amada pels favors rebuts. Eren escrits en ventalls o lligats a una flor.
Murasaki Shikibu va escriure gairebé un miler per a la seva obra La Novel·la de Genji (1)
A poc a poc el seu ús es va estendre, com a composició poètica, per qualsevol circumstància i motiu. En especial, es feien server per expressar sentiments i emocions profundes. Fins i tot, els escriptors intercanviaven tankes en lloc de cartes escrites en prosa.
Una de les més cèlebres antologies de la poesia clàssica japonesa la trobem al Ogura Hyakunin Isshu (Cent poemes de cent poetes), una antologia de poemes de diversos autors i èpoques que abasten des del segle VII al XII, recopilats pel poeta Fujiwara no Teika l’any 1235. Van ser seleccionats d'antologies anteriors que generalment ordenava recopilar el propi emperador, donant així origen a les col·leccions imperials de poesia.
L'estructura formal predominant va quedar establerta en 5-7-5 i 7-7 mores. En aquestes dues estrofes, una de tres línies i una altra de dos, el tercer vers era la unitat central (imatge pivot) que unia les altres dues i donava sentit al poema.
La tanka clàssica, pròpia de la cort imperial, va ser considerada com la forma poètica més elevada. Hi ha una llegenda en la qual s'atribueix al déu Suzanoo (須佐之男) (2) -el déu de la tempesta- la composició de la primera tanka, fixant la mètrica.
L’estructura dual de les tankes va donar origen a un joc on un poeta recitava la meitat d'una tanka, i l'altre la finalitzava. Aquesta tanka seqüencial va ser anomenada Renga (poema encadenat). En ser escrits no per un poeta, sinó per diversos el renga es va convertir en cançó encadenada, generant una tradició profundamente arrelada a la cultura japonesa. El sistema de producció conjunta es diu Kyodo Seisaku.
Al seu torn, el Renga va adoptar, a partir del segle XVI, una modalitat enginyosa, satírica i col·loquial, menys formal. Es va anomenar Haikai-no-Renga, generalment de contingut còmic o irònic, amb molts jocs de paraules. El primer poema que iniciava aquesta successió s’anomenava hokku.
Matsuo Bashō va ser pioner en separar el primer poema del Haikai-no-Renga (el hokku) proporcionant-li una personalització estètica i expressiva, fins i tot dramàtica. Es va anomenar Haikú.
La literatura de Bashō te un caràcter superior a la simple descripció dels fets dels homes. Ens descriu la petitesa de l'existència humana i ens fa conscients de la grandesa del poder de la natura.
Deixebles de Bashō, com Masaoka Shiki van separar substancialment el haikú del hokku, definint l’ortodòxia i proporcionant-li un caràcter molt més espiritual.
El haikú tradicional consta de 17 mores disposades en tres versos de 5, 7 i 5 mores, sense rima.
Acostuma a contenir una paraula clau denominada kigo, que indica l'estació de l'any a què es refereix i una pausa verbal, coneguda com kire, que separa un haikú en dues imatges contrastades.
Tradicionalment el haikú, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens de la natura, els canvis de les estacions, o la vida quotidiana. Molt influït per la filosofia i l'estètica zen, el seu estil s’ha caracteritzat per la senzillesa, la naturalitat, la subtilesa i l'austeritat. Expressar molt amb les mínimes paraules.
Cal·ligrafia d'en Matsuo Basho amb haiga d’un dels seus deixebles.
En aquest número especial de la revista presentem una selecció dels Haijin més importants de la història del Japó, com l'emperadriu Jitō, Arakida Moritake, Kawai Chigetsu-Ni, Matsuo Bashō, Tan Taigi, Yosa Buson, Kobayashi Issa, Iwaya Sazanami i Mizuhara Shuoshi.
Yosa Buson
En català no existeix cap composició poètica equivalent a les tankes ni als haikús. Tenint en compte que les mores no equivalen a síl·labes, l'estragègia escollida pels traductors (i posteriorment pels autors en català) ha estat variada. Igual que el sonet, d'origen italià, va arribar a Àsia, adaptant-se a les caràcterístiques de les llengües orientals, així la poesia japonesa s'ha adaptat a la nostra llar.
Carles Riba va ser pioner en conrear tankes en català i el seu model, amb versos femenins, ha estat el més emprat per la resta de poetes. Això sí, ell mateix ens adverteix del perills de la brevetat: "L'epigrama és al capdavall això sol: una notació en el temps. Comprometent-se anecdòticament amb la circumstància, s'empetiteix; esdevenint estoig de sorpresa, desvalora l'objecte (...) La ventura consistiria a fixar l'objecte suggerint, per expressió directa o associativa, la senzilla plenitud de la seva presència sobre un blanc, infinit, espai de silenci."
Procedent d'arreu del món i de casa nostra, seleccionada per l'Equip Editorial de Lo Càntich i suggerida pels nostres col·laboradors, amics i lectors, una mostra escollida de tankes i haikús, amb poemes d'en Jules Renard, José Juan Tablada, Amy Lowell, Antonio Machado, Álvaro Yunque, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Carlos Gutiérrez Cruz, Juan José Domenchina, Jorge Luis Borges, Agustí Bartra, Màrius Torres, Salvador Espriu, Octavio Paz, Llorenç Moyà i Gilabert, Mario Benedetti, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol i Jean Breton.
Hem procurat beure directament de les fonts, amb un gran esforç dels nostres col·laboradors per presentar traduccions dels versos originals amb la major cura i literalitat possible, fugint d'adaptacions i afegits. A tots ells: Moltes gràcies!
Gràcies també als haijin d'avui, d'ara, d'ací, d'allà i de més enllà, que ens han regalat les seves obres per aquest número especial: Ramon Navarro Bonet, Núria Niubó i Cabau, Francesc Arnau i Chinchilla, Maria Salvà i Ferrer, Toni Arencón i Arias, Joan Abellaneda Fernández, Maria Carme Albanell, Carmen Iriarte del Pino, Sandra Domínguez Roig, Lluís Servé Galan, Jean-Luc Payet, Esmeralda Vallverdú i Jannila Girard.
Els haikús i els tankes gaudeixen de bona salut? Opinem que sí.
Ho confirma l'alt nombre d'obres publicades en els últims anys i la creació de diversos premis literaris específics, com el Premi Joan Teixidor de Poesia Haikús en línia o el Premi Grau Miró de HAIKÚ I TANKA.
A mena d'exemple, només una tanka del mestre haijin Ramon Navarro Bonet:
No tanquem per vacances. I després del haikús i les tankes, encara tenim més: la Poesia Transversal de l'Empar Sáez amb un magnífic article sobre Claude Monet i Carles Riba; el debut com articulista de Pilar Campmany, una ARTISTA COMPLETA (amb majúscules), plena de sensibilitat, amor per les arts i domini de la gramàtica i la paraula:
I a més, l'Art de la Nit Eterna de Sandra Domínguez Roig; el raconet musical de Vanessa Mies; les havaneres d'en Pep Colomer; selecció de Corrandes i Cançons d'en Xesc Font, glosador i historiador de tradiccions; els mots salvats per Laura Boadas; els rodolins d'en Paolo Santos; les Notes Biogràfiques de la mà de Maria Salvà i Ferrer; i l'Univers de Poesia de Maria Rosa G. Zellweger, dedicat en aquesta ocassió a diferents Llocs Webs per publicar poesia en català.
Tots sumem, des de l'anonimat o signant amb noms i llinatges, a favor de la poesia i la cultura. Tots. Cadascú amb la seva dedicació i les seves possibilitats. Una salutació des de Lo Càntich als amics de Relats en Català i l'Associació de Relataires en Català, Jo Escric.com, Versos.cat i poesia.cat.
L'Univers Haijin oscil·la com un pèndol entre l'ortodòxia i l'experimentació, la filosofia de la natura i la pragmàtica urbana, la dicció i la innovació, l'oblit i el renaixement... Però tot va tenir un principi...
En un principi va ser el Waka (和歌) -literalment: poema japonès-. La paraula va ser encunyada durant el període Heian (últim període de l'època clàssica de la història japonesa, des de l'any 794 fins el 1185) amb la finalitat de diferenciar la poesia originària del Japó de la poesia Kenshi (poemes xinesos).
Els "poemes llargs" es van anomenar Chōka (長歌) i els curts van rebre el nom de Tanka (短歌).
La Tanka consistia en una composició poètica de 5 versos plans, sense rima, que seguia la mesura 5-7-5 7-7 mores (unitat lingüística japonesa de menor rang que la síl·laba).
Aquests poemes, coneguts des de fa més de 1400 anys, amb un origen cortesà, es van començar a fer servir per transmetre missatges secrets entre amants, mostrant els sentiments amb gran subtilesa, fent servir metàfores o comparacions amb la natura, en senyal d'agraïment de l'amant a l'amada pels favors rebuts. Eren escrits en ventalls o lligats a una flor.
A poc a poc el seu ús es va estendre, com a composició poètica, per qualsevol circumstància i motiu. En especial, es feien server per expressar sentiments i emocions profundes. Fins i tot, els escriptors intercanviaven tankes en lloc de cartes escrites en prosa.
Una de les més cèlebres antologies de la poesia clàssica japonesa la trobem al Ogura Hyakunin Isshu (Cent poemes de cent poetes), una antologia de poemes de diversos autors i èpoques que abasten des del segle VII al XII, recopilats pel poeta Fujiwara no Teika l’any 1235. Van ser seleccionats d'antologies anteriors que generalment ordenava recopilar el propi emperador, donant així origen a les col·leccions imperials de poesia.
L'estructura formal predominant va quedar establerta en 5-7-5 i 7-7 mores. En aquestes dues estrofes, una de tres línies i una altra de dos, el tercer vers era la unitat central (imatge pivot) que unia les altres dues i donava sentit al poema.
La Primavera ha passat...
La Primavera ha passat
I sembla tornar l'estiu:
Les túniques blanques,
s'estenen assecant-se al sol
al turó fragant del cel.
Emperadriu Jitô (持統天皇, Jitō Tennō)
(Japó, 645-702) r.690-697
春過ぎて
Traducció al català: Junli Yuii
La Primavera ha passat
La Primavera ha passat
I sembla tornar l'estiu:
Les túniques blanques,
s'estenen assecant-se al sol
al turó fragant del cel.
Emperadriu Jitô (持統天皇, Jitō Tennō)
(Japó, 645-702) r.690-697
春過ぎて
Traducció al català: Junli Yuii
La Primavera ha passat
L’estructura dual de les tankes va donar origen a un joc on un poeta recitava la meitat d'una tanka, i l'altre la finalitzava. Aquesta tanka seqüencial va ser anomenada Renga (poema encadenat). En ser escrits no per un poeta, sinó per diversos el renga es va convertir en cançó encadenada, generant una tradició profundamente arrelada a la cultura japonesa. El sistema de producció conjunta es diu Kyodo Seisaku.
Al seu torn, el Renga va adoptar, a partir del segle XVI, una modalitat enginyosa, satírica i col·loquial, menys formal. Es va anomenar Haikai-no-Renga, generalment de contingut còmic o irònic, amb molts jocs de paraules. El primer poema que iniciava aquesta successió s’anomenava hokku.
Nit d'estiu...
Nit d'estiu:
el sol alt despert,
tanco les parpelles.
Arakida Moritake (荒木田守武)
(Japó, 1473–1549)
夏の夜
Traducció al català: Junli Yuii
Nit d'estiu...
Nit d'estiu:
el sol alt despert,
tanco les parpelles.
Arakida Moritake (荒木田守武)
(Japó, 1473–1549)
夏の夜
Traducció al català: Junli Yuii
Nit d'estiu...
Matsuo Bashō va ser pioner en separar el primer poema del Haikai-no-Renga (el hokku) proporcionant-li una personalització estètica i expressiva, fins i tot dramàtica. Es va anomenar Haikú.
La Primavera marxa...
La Primavera marxa.
Els ocells ploren.
Els peixos tenen els ulls plens de llàgrimes.
Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
(Ueno, Japó, 1644 - Osaka, 1694)
跳ねる
Traducció al català: Junli Yuii
La Primavera marxa
La Primavera marxa.
Els ocells ploren.
Els peixos tenen els ulls plens de llàgrimes.
Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
(Ueno, Japó, 1644 - Osaka, 1694)
跳ねる
Traducció al català: Junli Yuii
La Primavera marxa
Deixebles de Bashō, com Masaoka Shiki van separar substancialment el haikú del hokku, definint l’ortodòxia i proporcionant-li un caràcter molt més espiritual.
El haikú tradicional consta de 17 mores disposades en tres versos de 5, 7 i 5 mores, sense rima.
Acostuma a contenir una paraula clau denominada kigo, que indica l'estació de l'any a què es refereix i una pausa verbal, coneguda com kire, que separa un haikú en dues imatges contrastades.
Tradicionalment el haikú, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens de la natura, els canvis de les estacions, o la vida quotidiana. Molt influït per la filosofia i l'estètica zen, el seu estil s’ha caracteritzat per la senzillesa, la naturalitat, la subtilesa i l'austeritat. Expressar molt amb les mínimes paraules.
Cal·ligrafia d'en Matsuo Basho amb haiga d’un dels seus deixebles.
En aquest número especial de la revista presentem una selecció dels Haijin més importants de la història del Japó, com l'emperadriu Jitō, Arakida Moritake, Kawai Chigetsu-Ni, Matsuo Bashō, Tan Taigi, Yosa Buson, Kobayashi Issa, Iwaya Sazanami i Mizuhara Shuoshi.
Yosa Buson
En català no existeix cap composició poètica equivalent a les tankes ni als haikús. Tenint en compte que les mores no equivalen a síl·labes, l'estragègia escollida pels traductors (i posteriorment pels autors en català) ha estat variada. Igual que el sonet, d'origen italià, va arribar a Àsia, adaptant-se a les caràcterístiques de les llengües orientals, així la poesia japonesa s'ha adaptat a la nostra llar.
Carles Riba va ser pioner en conrear tankes en català i el seu model, amb versos femenins, ha estat el més emprat per la resta de poetes. Això sí, ell mateix ens adverteix del perills de la brevetat: "L'epigrama és al capdavall això sol: una notació en el temps. Comprometent-se anecdòticament amb la circumstància, s'empetiteix; esdevenint estoig de sorpresa, desvalora l'objecte (...) La ventura consistiria a fixar l'objecte suggerint, per expressió directa o associativa, la senzilla plenitud de la seva presència sobre un blanc, infinit, espai de silenci."
Procedent d'arreu del món i de casa nostra, seleccionada per l'Equip Editorial de Lo Càntich i suggerida pels nostres col·laboradors, amics i lectors, una mostra escollida de tankes i haikús, amb poemes d'en Jules Renard, José Juan Tablada, Amy Lowell, Antonio Machado, Álvaro Yunque, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Carlos Gutiérrez Cruz, Juan José Domenchina, Jorge Luis Borges, Agustí Bartra, Màrius Torres, Salvador Espriu, Octavio Paz, Llorenç Moyà i Gilabert, Mario Benedetti, Josep Maria Llompart, Miquel Martí i Pol i Jean Breton.
Hem procurat beure directament de les fonts, amb un gran esforç dels nostres col·laboradors per presentar traduccions dels versos originals amb la major cura i literalitat possible, fugint d'adaptacions i afegits. A tots ells: Moltes gràcies!
Gràcies també als haijin d'avui, d'ara, d'ací, d'allà i de més enllà, que ens han regalat les seves obres per aquest número especial: Ramon Navarro Bonet, Núria Niubó i Cabau, Francesc Arnau i Chinchilla, Maria Salvà i Ferrer, Toni Arencón i Arias, Joan Abellaneda Fernández, Maria Carme Albanell, Carmen Iriarte del Pino, Sandra Domínguez Roig, Lluís Servé Galan, Jean-Luc Payet, Esmeralda Vallverdú i Jannila Girard.
Els haikús i els tankes gaudeixen de bona salut? Opinem que sí.
Ho confirma l'alt nombre d'obres publicades en els últims anys i la creació de diversos premis literaris específics, com el Premi Joan Teixidor de Poesia Haikús en línia o el Premi Grau Miró de HAIKÚ I TANKA.
A mena d'exemple, només una tanka del mestre haijin Ramon Navarro Bonet:
Tanka de... les fulles mortes?
Tremolen nues
amb hàbits tardorencs
les meues branques.
No és per atzar que em cauen
mentre, dels dits, les fulles.
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Tanka de... les fulles mortes?
Haiga:
Ramon Navarro Bonet
Tremolen nues
amb hàbits tardorencs
les meues branques.
No és per atzar que em cauen
mentre, dels dits, les fulles.
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Tanka de... les fulles mortes?
Haiga:
Ramon Navarro Bonet
No tanquem per vacances. I després del haikús i les tankes, encara tenim més: la Poesia Transversal de l'Empar Sáez amb un magnífic article sobre Claude Monet i Carles Riba; el debut com articulista de Pilar Campmany, una ARTISTA COMPLETA (amb majúscules), plena de sensibilitat, amor per les arts i domini de la gramàtica i la paraula:
Remuntar el vol...
Ala trencada,
tèrbola i atemorida,
no volava, s'encongia.
Arraulida en palla
esmorteïda,
s'encabia en recer sec,
temia que si n'eixia
desvetllaria petit moixó
que hi dormia.
Flama de matinada,
escalf de coratge,
cremà tiges seques d´ahir
en fogueres de futur;
crit fort de vida
retrunyí valls i cims...
Despertà petita ploma,
remuntant mars i rius,
s'allunyà del fred niu...
Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
Remuntar el vol...
Ala trencada,
tèrbola i atemorida,
no volava, s'encongia.
Arraulida en palla
esmorteïda,
s'encabia en recer sec,
temia que si n'eixia
desvetllaria petit moixó
que hi dormia.
Flama de matinada,
escalf de coratge,
cremà tiges seques d´ahir
en fogueres de futur;
crit fort de vida
retrunyí valls i cims...
Despertà petita ploma,
remuntant mars i rius,
s'allunyà del fred niu...
Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
Remuntar el vol...
I a més, l'Art de la Nit Eterna de Sandra Domínguez Roig; el raconet musical de Vanessa Mies; les havaneres d'en Pep Colomer; selecció de Corrandes i Cançons d'en Xesc Font, glosador i historiador de tradiccions; els mots salvats per Laura Boadas; els rodolins d'en Paolo Santos; les Notes Biogràfiques de la mà de Maria Salvà i Ferrer; i l'Univers de Poesia de Maria Rosa G. Zellweger, dedicat en aquesta ocassió a diferents Llocs Webs per publicar poesia en català.
Tots sumem, des de l'anonimat o signant amb noms i llinatges, a favor de la poesia i la cultura. Tots. Cadascú amb la seva dedicació i les seves possibilitats. Una salutació des de Lo Càntich als amics de Relats en Català i l'Associació de Relataires en Català, Jo Escric.com, Versos.cat i poesia.cat.
Una forta, forta abraçada,
Pere Abad i Sorribes
Agost, 2010
(1) Shikibu, Murasaki. La Novel·la de Genji; traducció de Xavier Roca-Ferrer. Barcelona: Destino, 2006. ISBN 978-84-9710-090-8.
(2) Il·lustració: Susanoo no mikoto - Utagawa Kuniyoshi (歌川国芳)
Il·lustració de portada: "HAIKÚS 2010"
Esmeralda Vallverdú - Pere Abad i Sorribes
HAIKÚS I TANKES, CLÀSSICS I CONTEMPORANIS, DE CASA NOSTRA I D'ARREU DEL MÓN
El rossinyol...
El rossinyol!
Les meves mans a la pica
s'interrompen.
Kawai Chigetsu-Ni (智月)
(Japó, 1634-1718)
鶯に
El rossinyol!
Les meves mans a la pica
s'interrompen.
Kawai Chigetsu-Ni (智月)
(Japó, 1634-1718)
鶯に
Traducció al català: Junli Yuii
El rossinyol...
Rosada del matí...
Rosada del matí
tacat de fang
un meló fresc.
Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
(Ueno, Japó, 1644 - Osaka, 1694)
朝露に
Rosada del matí
tacat de fang
un meló fresc.
Matsuo Bashō (松尾 芭蕉)
(Ueno, Japó, 1644 - Osaka, 1694)
朝露に
Traducció al català: Junli Yuii
Rosada del matí...
Una ràfega de vent...
Una ràfega de vent
la brisa en els pins
refreda la fulla desembeinada.
Tan Taigi (炭 太祇)
(1709 - 1771)
虫干や
Una ràfega de vent
la brisa en els pins
refreda la fulla desembeinada.
Tan Taigi (炭 太祇)
(1709 - 1771)
虫干や
Traducció al català: Ignasi Vilà i Valls
Una ràfega de vent...
Lluna freda...
Lluna freda
la grava cruix
sota la sabata.
Yosa Buson (与謝蕪村)
(Kema, Japó, 1716 – Kyoto, 1783)
寒月や
Lluna freda
la grava cruix
sota la sabata.
Yosa Buson (与謝蕪村)
(Kema, Japó, 1716 – Kyoto, 1783)
寒月や
Traducció al català: Junli Yuii
Lluna freda...
En aquest món...
En aquest món
caminem pel sostre de l'infern
mirant flors.
Kobayashi Issa (小林一茶)
(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
世の中は
En aquest món
caminem pel sostre de l'infern
mirant flors.
Kobayashi Issa (小林一茶)
(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
世の中は
Traducció al català: Junli Yuii
En aquest món...
El gat en zel...
El gat en zel
respon a un crit
a l'altra banda del riu.
Kobayashi Issa (小林一茶)
(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
恋猫や
El gat en zel
respon a un crit
a l'altra banda del riu.
Kobayashi Issa (小林一茶)
(Kashiwabara, Japó, 1763 - 1828)
恋猫や
Traducció al català: Junli Yuii
El gat en zel...
La papallona
Aquesta carta d'amor
doblada en dues
cerca una adreça de flors.
Jules Renard
(Châlons-du-Maine, Mayenne, França, 1864 - Paris, 1910)
Le papillon
Aquesta carta d'amor
doblada en dues
cerca una adreça de flors.
Jules Renard
(Châlons-du-Maine, Mayenne, França, 1864 - Paris, 1910)
Le papillon
Traducció al català: Laura Boadas i Galí
La papallona
D'espantaocells...
D'espantaocells
a espantaocells volen
els pardals.
Iwaya Sazanami (巌谷小波)
(Tòquio, 1870 - 1933)
案山子から
D'espantaocells
a espantaocells volen
els pardals.
Iwaya Sazanami (巌谷小波)
(Tòquio, 1870 - 1933)
案山子から
Traducció al català: Ignasi Vilà i Valls
D'espantaocells...
La lluna
És mar la nit negra;
El núvol és una petxina;
La lluna és una perla...
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
La luna
És mar la nit negra;
El núvol és una petxina;
La lluna és una perla...
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
La luna
Traducció al català: Daniel Melo Pèrez
La lluna
Les formigues
Breu seguici nupcial,
Les formigues arrosseguen
Pètals de flor de taronger...
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
Las hormigas
Breu seguici nupcial,
Les formigues arrosseguen
Pètals de flor de taronger...
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
Las hormigas
Traducció al català: Daniel Melo Pèrez
Les formigues
El cavall del diable (L'espiadimonis)
Cavall del diable:
Clau de vidre
Amb ales de talc.
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
El caballo del diablo
Cavall del diable:
Clau de vidre
Amb ales de talc.
José Juan Tablada
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1871 - Nova York, Estats Units, 1945)
El caballo del diablo
Traducció al català: Daniel Melo Pèrez
El cavall del diable
Després penso...
Després penso:
Les roselles floreixen quan trona.
No és això suficient?
Amy Lowell
(Boston, 1874–1925)
Afterwards I think -XVIII- (Twenty-Four Hokku on a Modern Theme)
Després penso:
Les roselles floreixen quan trona.
No és això suficient?
Amy Lowell
(Boston, 1874–1925)
Afterwards I think -XVIII- (Twenty-Four Hokku on a Modern Theme)
Traducció al català: Josep Segura Ruiz
Després penso...
En la meva solitud...
En la meva solitud
he vist coses molt clares,
que no són veritat.
Antonio Machado
(Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939)
En mi soledad (Proverbios y Cantares)
En la meva solitud
he vist coses molt clares,
que no són veritat.
Antonio Machado
(Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939)
En mi soledad (Proverbios y Cantares)
Traducció al català: Ismael Tricio Cea
En la meva solitud...
Passeu...
Passeu, records
Amb la cara ensutjada!:
Remordiments.
Álvaro Yunque
(La Plata, Argentina, 1889 - Tandil, Argentina, 1982)
Pasad... (100 Haïkais y un Soneto)
Passeu, records
Amb la cara ensutjada!:
Remordiments.
Álvaro Yunque
(La Plata, Argentina, 1889 - Tandil, Argentina, 1982)
Pasad... (100 Haïkais y un Soneto)
Traducció al català: Alan Valles
Passeu...
No per ser ombra...
No per ser ombra,
Ha callat el seu himne
La mar sonora.
Álvaro Yunque
(La Plata, Argentina, 1889 - Tandil, Argentina, 1982)
No por ser sombra... (100 Haïkais y un Soneto)
No per ser ombra,
Ha callat el seu himne
La mar sonora.
Álvaro Yunque
(La Plata, Argentina, 1889 - Tandil, Argentina, 1982)
No por ser sombra... (100 Haïkais y un Soneto)
Traducció al català: Alan Valles
No per ser ombra...
Les estrelles al cel...
Les estrelles al cel
la foscor i veure
un gall de ciutat.
Mizuhara Shuoshi (水原 秋櫻子)
(Tòquio 1892 - 1981)
星空を
Les estrelles al cel
la foscor i veure
un gall de ciutat.
Mizuhara Shuoshi (水原 秋櫻子)
(Tòquio 1892 - 1981)
星空を
Traducció al català: Junli Yuii
Les estrelles al cel...
Poeta mort
Partí, a penes
més dolçament -no ploris-
que no haurien
mai gosat reternir-lo
les teves mans lleugeres.
Carles Riba
(Barcelona, 1893 - 1959)
Poeta mort -XLVI- (Tannkas del record)
Partí, a penes
més dolçament -no ploris-
que no haurien
mai gosat reternir-lo
les teves mans lleugeres.
Carles Riba
(Barcelona, 1893 - 1959)
Poeta mort -XLVI- (Tannkas del record)
Penso en vosaltres...
Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.
Carles Riba
(Barcelona, 1893 - 1959)
Penso en vosaltres -XXVIII- (Tannkas de les quatre estacions)
Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.
Carles Riba
(Barcelona, 1893 - 1959)
Penso en vosaltres -XXVIII- (Tannkas de les quatre estacions)
Vibracions
El gra sagnós, de magrana
al teu llavi,
Oh, el mossec de la meva besada!
Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
-El tram llampega.
Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.
La pluja rosega el vidre
glaçat...
Quàntes molles s'hi deixa!
Cada mot de l'esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l'esposa.
Dolça recansa:
l'ànima del Poeta
al teu ventall.
Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924)
Vibracions
El gra sagnós, de magrana
al teu llavi,
Oh, el mossec de la meva besada!
Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
-El tram llampega.
Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.
La pluja rosega el vidre
glaçat...
Quàntes molles s'hi deixa!
Cada mot de l'esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l'esposa.
Dolça recansa:
l'ànima del Poeta
al teu ventall.
Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924)
Vibracions
L'escorpí
Surt d'un racó
enmig d'un parèntesi
i d'una interrogació.
Carlos Gutiérrez Cruz
(Guadalajara, Mèxic, 1897 - Mèxic, 1930)
El alacrán
Surt d'un racó
enmig d'un parèntesi
i d'una interrogació.
Carlos Gutiérrez Cruz
(Guadalajara, Mèxic, 1897 - Mèxic, 1930)
El alacrán
Traducció al català: Dolors Garrido Martínez
L'escorpí
Ocell mort...
Ocell mort
Quina agonia de plomes
en el silenci!
Juan José Domenchina
(Madrid, 1898 - Mèxic, 1959)
Pájaro muerto
Ocell mort
Quina agonia de plomes
en el silenci!
Juan José Domenchina
(Madrid, 1898 - Mèxic, 1959)
Pájaro muerto
Traducció al català: Ismael Tricio Cea
Ocell mort...
Avui no m'alegren...
Avui no m'alegren
els ametllers de l'hort.
Són el teu record.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Hoy no me alegran... (Diecisiete Haiku)
Avui no m'alegren
els ametllers de l'hort.
Són el teu record.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Hoy no me alegran... (Diecisiete Haiku)
Traducció al català de: Maria Rosa G. Zellweger
Avui no m'alegren...
Lluny un refilet...
Lluny un refilet.
El rossinyol no sap
que et consola.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Lejos un trino... (Diecisiete Haiku)
Lluny un refilet.
El rossinyol no sap
que et consola.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Lejos un trino... (Diecisiete Haiku)
Traducció al català de: Maria Rosa G. Zellweger
Lluny un refilet
Alt en la cimera...
Alt en la cimera
Tot el jardí és lluna,
Lluna d'or.
Més preciós és el frec
De la teva boca a l'ombra.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Alto en la cumbre... (El oro de los tigres)
Alt en la cimera
Tot el jardí és lluna,
Lluna d'or.
Més preciós és el frec
De la teva boca a l'ombra.
Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986)
Alto en la cumbre... (El oro de los tigres)
Traducció al català de: Maria Rosa G. Zellweger
Alt en la cimera...
La flauta d'escorça
Pesa, corbant-se,
tot el brancam de l’arbre,
ja sense dubtes.
Esveltes noces
de la llum esquinçada
i el genet d'aire.
Agustí Bartra
(Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982)
La flauta d’escorça (I, II) (Haikús d’Arinsal)
Pesa, corbant-se,
tot el brancam de l’arbre,
ja sense dubtes.
Esveltes noces
de la llum esquinçada
i el genet d'aire.
Agustí Bartra
(Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982)
La flauta d’escorça (I, II) (Haikús d’Arinsal)
L'amor
EL TEU NOM omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
PEL TEU somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta.
¿COM la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria feble
—si no fossin les llàgrimes—.
Màrius Torres
(Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
L'amor (Entre l'herba i els núvols. Tannkas)
EL TEU NOM omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.
PEL TEU somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta.
¿COM la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria feble
—si no fossin les llàgrimes—.
Màrius Torres
(Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)
L'amor (Entre l'herba i els núvols. Tannkas)
El meu poble i jo
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna)
A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
El meu poble i jo (Les cançons d'Ariadna)
Basho An
El món cap
en disset síl·labes:
tu en aquesta cabana.
Troncs i palla:
per les escletxes entren
Budes i insectes.
Fet d'aire
entre pins i roques
brolla el poema.
Entreteixides
vocals, consonants:
casa del món.
Ossos de segles,
penes ja penyes, muntanyes:
aquí no pesen.
Això que dic
són només tres línies:
cabana de síl·labes.
Octavio Paz
(Ciutat de Mèxic, 1914-1998)
Basho An
El món cap
en disset síl·labes:
tu en aquesta cabana.
Troncs i palla:
per les escletxes entren
Budes i insectes.
Fet d'aire
entre pins i roques
brolla el poema.
Entreteixides
vocals, consonants:
casa del món.
Ossos de segles,
penes ja penyes, muntanyes:
aquí no pesen.
Això que dic
són només tres línies:
cabana de síl·labes.
Octavio Paz
(Ciutat de Mèxic, 1914-1998)
Basho An
Traducció al català de: Maria Rosa G. Zellweger
Basho An
Quan t'obres, rosa
Quan t'obres, rosa,
només ho fas per l'alba.
Serva't poncella:
la il.lusió futura
val més que el goig pretèrit.
Llorenç Moyà i Gilabert
(Binissalem, 1916 - Palma de Mallorca, 1981)
Quan t'obres, rosa
Quan t'obres, rosa,
només ho fas per l'alba.
Serva't poncella:
la il.lusió futura
val més que el goig pretèrit.
Llorenç Moyà i Gilabert
(Binissalem, 1916 - Palma de Mallorca, 1981)
Quan t'obres, rosa
Quan els meus ulls...
Quan els meus ulls
es tanquen i s'obren
tot ha canviat.
Mario Benedetti
(Paso de los Toros, Uruguai, 1920 - Montevideo, 2009)
Cuando mis ojos...
Quan els meus ulls
es tanquen i s'obren
tot ha canviat.
Mario Benedetti
(Paso de los Toros, Uruguai, 1920 - Montevideo, 2009)
Cuando mis ojos...
Traducció al català de: Maria Rosa G. Zellweger
Quan els meus ulls...
Camí de perfecció
Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t'encatifen.
Josep Maria Llompart
(Palma, 1925 - 1993)
Camí de perfecció (Spiritual)
Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t'encatifen.
Josep Maria Llompart
(Palma, 1925 - 1993)
Camí de perfecció (Spiritual)
En pur silenci...
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tots els àmbits.
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 1929-2003)
En pur silenci...
En pur silenci
hem preservat uns àmbits.
Edifiquem-hi,
tenaços, una pàtria,
l'àmbit de tots els àmbits.
Miquel Martí i Pol
(Roda de Ter, 1929-2003)
En pur silenci...
Casa tancada...
Casa tancada.
Cruixit de mobles.
Diàlegs de morts.
Jean Breton
(Avinyó, 1930 - París, 2006)
Maison fermée...
Casa tancada.
Cruixit de mobles.
Diàlegs de morts.
Jean Breton
(Avinyó, 1930 - París, 2006)
Maison fermée...
Traducció al català: Laura Boadas i Galí
Casa tancada...
Farcell de mots, garbell de somnis (1)
ocells dispersos
escapats de la pena
la matinada
deixant el ventre
a petjades de núvols
i nits d’insomni
sense cap llàgrima
fins aquell darrer oblit
instants remunten
en les mentides
–pinyols d’oliva negra–
de la memòria
un vell deliri
d’un munt de llavis eixuts
per tanta espera
el meu breviari
adovellat nostàlgic
segada llengua
pitxer d’absències
escric aquest poema
com ala d’àngel
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (1)
ocells dispersos
escapats de la pena
la matinada
deixant el ventre
a petjades de núvols
i nits d’insomni
sense cap llàgrima
fins aquell darrer oblit
instants remunten
en les mentides
–pinyols d’oliva negra–
de la memòria
un vell deliri
d’un munt de llavis eixuts
per tanta espera
el meu breviari
adovellat nostàlgic
segada llengua
pitxer d’absències
escric aquest poema
com ala d’àngel
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (1)
Farcell de mots, garbell de somnis (2)
sorolls ansiosos
un llunyejar de micos
el cor al terra
al sud del somnis
a recer de l’alzina
prenyada d’ombres
mussols que baden
la primerenca boira
fulles somnien
a hores d’ara
estimba espills el dengue
obrint finestres
al primer tacte
besos de mel i lluna
gregal just canta
un tren de lleures
en un desgel d’aurora
desfà paraula
la set és cega
i rellisca una estona
a peu de pàgina
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (2)
sorolls ansiosos
un llunyejar de micos
el cor al terra
al sud del somnis
a recer de l’alzina
prenyada d’ombres
mussols que baden
la primerenca boira
fulles somnien
a hores d’ara
estimba espills el dengue
obrint finestres
al primer tacte
besos de mel i lluna
gregal just canta
un tren de lleures
en un desgel d’aurora
desfà paraula
la set és cega
i rellisca una estona
a peu de pàgina
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (2)
Farcell de mots, garbell de somnis (3)
enmig la gespa
un ullal d’aquell amor
escup poemes
cavalls de fosca
entre el fred i la boira
platges de nàufrag
avenir aspre
amb pomells de silenci
i sense el riure
n'aprenc la vida
gravada a plors de mare
totes les dies
fruita de xàfec
indrets de molsa i cànem
del gest que crema
l'esclat del somni
vaixells d'altra galàxia
mussols a fosques
missatge bàsic
salmòdia de vertígens
les teues cuixes
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (3)
enmig la gespa
un ullal d’aquell amor
escup poemes
cavalls de fosca
entre el fred i la boira
platges de nàufrag
avenir aspre
amb pomells de silenci
i sense el riure
n'aprenc la vida
gravada a plors de mare
totes les dies
fruita de xàfec
indrets de molsa i cànem
del gest que crema
l'esclat del somni
vaixells d'altra galàxia
mussols a fosques
missatge bàsic
salmòdia de vertígens
les teues cuixes
Ramon Navarro Bonet
(Xeresa, 1941)
Farcell de mots, garbell de somnis (3)
Gotes de pluja...
Gotes de pluja.
El roure de la plaça,
gira les fulles.
Primeres gotes.
Al cel, els pagesos
les gràcies donen.
Assumpció Autet
(Boadella d'Empordà, 1942)
Gotes de pluja...
Gotes de pluja.
El roure de la plaça,
gira les fulles.
Primeres gotes.
Al cel, els pagesos
les gràcies donen.
Assumpció Autet
(Boadella d'Empordà, 1942)
Gotes de pluja...
Retrat de dona
Deessa sensual,
per al poeta i l’artista
s’ajeu la model.
Un sol de tardor,
dibuixa l’ombra del cos
dunes de sorra.
Corbes d’un cos nu,
miratges d’aigua i llum,
oasi d’amor.
Recrea el pintor,
escenes enyorades
en la seva ment.
Barreja els colors,
i esdevé un paisatge
d’horitzons perduts.
Retrat de dona,
que es perd en la memòria
d’un boscatge fosc.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Retrat de dona
Deessa sensual,
per al poeta i l’artista
s’ajeu la model.
Un sol de tardor,
dibuixa l’ombra del cos
dunes de sorra.
Corbes d’un cos nu,
miratges d’aigua i llum,
oasi d’amor.
Recrea el pintor,
escenes enyorades
en la seva ment.
Barreja els colors,
i esdevé un paisatge
d’horitzons perduts.
Retrat de dona,
que es perd en la memòria
d’un boscatge fosc.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
Retrat de dona
La dansa de la vida
Reneix el dia
i l'alba juganera
els cors desvetlla.
Als sentits dorments,
acarona amb tendresa
un raig de sol.
Onegen flaires
al jardí de poncelles,
en brisa suau.
Finestrals oberts,
s'embriaguen els cossos,
plens de natura.
Instants efímers,
càlida melodia,
imatge fugaç.
Desperta a l'amor
la dansa de la vida,
inici i final.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
La dansa de la vida
Reneix el dia
i l'alba juganera
els cors desvetlla.
Als sentits dorments,
acarona amb tendresa
un raig de sol.
Onegen flaires
al jardí de poncelles,
en brisa suau.
Finestrals oberts,
s'embriaguen els cossos,
plens de natura.
Instants efímers,
càlida melodia,
imatge fugaç.
Desperta a l'amor
la dansa de la vida,
inici i final.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
La dansa de la vida
A una donzella
Llavis carnosos,
ulls de mirada dolça,
colors de tardor.
Boires de pinzells,
grocs, vermells, violacis,
poncella d’hivern.
Pits primaverals,
cos de bellesa pura,
tendra turgència.
Jove donzella,
vermell d’estiu als cabells,
rialla innocent.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
A una donzella
Llavis carnosos,
ulls de mirada dolça,
colors de tardor.
Boires de pinzells,
grocs, vermells, violacis,
poncella d’hivern.
Pits primaverals,
cos de bellesa pura,
tendra turgència.
Jove donzella,
vermell d’estiu als cabells,
rialla innocent.
Núria Niubó i Cabau
(Lleida, 1946)
A una donzella
de la mar
Llibrell de vida,
bressol dels déus i els homes,
la mar immensa!
La mar ens plora
quan el vent la colpeja
contra les roques.
La mar es rissa
quan el vent li pentina
rínxols d'escuma.
La mar es calma
quan el sol s'acomiada
a l'horabaixa.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
de la mar
Llibrell de vida,
bressol dels déus i els homes,
la mar immensa!
La mar ens plora
quan el vent la colpeja
contra les roques.
La mar es rissa
quan el vent li pentina
rínxols d'escuma.
La mar es calma
quan el sol s'acomiada
a l'horabaixa.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
de la mar
de les bestioles
La sargantana
dóna vida a la pedra
per una escletxa.
L'aranya es gronxa
damunt la seua xarxa,
sempre duu corda.
La papallona
s'ha convertit en pètal
d'una rosella.
La serp dibuixa
en meitat de la sorra
la seua ombra.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
de les bestioles
La sargantana
dóna vida a la pedra
per una escletxa.
L'aranya es gronxa
damunt la seua xarxa,
sempre duu corda.
La papallona
s'ha convertit en pètal
d'una rosella.
La serp dibuixa
en meitat de la sorra
la seua ombra.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
de les bestioles
dels arbres
Xiprers solemnes,
ompliu tot el paisatge
de flames verdes.
Om centenari,
al centre de la vila
tot solitari.
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Mediterrània.
De l'olivera
una branca de plata
contra la guerra.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
dels arbres
Xiprers solemnes,
ompliu tot el paisatge
de flames verdes.
Om centenari,
al centre de la vila
tot solitari.
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Mediterrània.
De l'olivera
una branca de plata
contra la guerra.
Francesc Arnau i Chinchilla
(Godella, l'Horta Nord -País Valencià-, 1953)
dels arbres
Tanka epistolar, en paraules de Carles Riba
Estimat amic:
En nom propi i dels meus,
a Vós, en l'endemig,
la lletra vostra espero.
Una abraçada. Prego.
Maria Salvà i Ferrer
(Hospitalet de Llobregat, 1960)
Tanka epistolar, en paraules de Carles Riba
Estimat amic:
En nom propi i dels meus,
a Vós, en l'endemig,
la lletra vostra espero.
Una abraçada. Prego.
Maria Salvà i Ferrer
(Hospitalet de Llobregat, 1960)
Tanka epistolar, en paraules de Carles Riba
Cobert d'escuma
Plorant de dolor,
palplantat a la platja,
el vell pescador.
La lluna plena,
salabror argentada,
de llum esclata.
Sospira la mar,
vivesa aterridora,
és l’hora senar.
Sobre l’escuma,
atrapats en la xarxa,
retalls de lluna.
La sorra freda,
marcint els peus descalços,
ansa la dèria.
Barca amarada.
Vent a la vora del mar.
Dolença amarga.
Renego! Ploro!
Llaçat amb les onades
d’amor em moro.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Cobert d'escuma
Plorant de dolor,
palplantat a la platja,
el vell pescador.
La lluna plena,
salabror argentada,
de llum esclata.
Sospira la mar,
vivesa aterridora,
és l’hora senar.
Sobre l’escuma,
atrapats en la xarxa,
retalls de lluna.
La sorra freda,
marcint els peus descalços,
ansa la dèria.
Barca amarada.
Vent a la vora del mar.
Dolença amarga.
Renego! Ploro!
Llaçat amb les onades
d’amor em moro.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Cobert d'escuma
Aigües dolces
Canten aigües
camuflades per boires
entre natura.
Solcant muntanyes
furgant a les entranyes
xopant la vida.
Mentre s’allunyen
I amb fúria esquitxen
saltant cascades.
Amb una fita
caient des de la cima
sense detura.
Ja veu el terme
la força s’aquieta
el pla l’alleuja.
A l’estuari
les aigües s’embrollen
la mar s’ensucra.
Joan Abellaneda Fernández
(Teià, 1964)
Aigües dolces
Canten aigües
camuflades per boires
entre natura.
Solcant muntanyes
furgant a les entranyes
xopant la vida.
Mentre s’allunyen
I amb fúria esquitxen
saltant cascades.
Amb una fita
caient des de la cima
sense detura.
Ja veu el terme
la força s’aquieta
el pla l’alleuja.
A l’estuari
les aigües s’embrollen
la mar s’ensucra.
Joan Abellaneda Fernández
(Teià, 1964)
Aigües dolces
Els besos no es fan, els besos són...
Bes, només és gest
quan és sec, per compliment...
Quan és mel·liflu,
dolç, és més que estima,
munífic, candeix el cor!
Joan Abellaneda Fernández
(Teià, 1964)
Els besos no es fan, els besos són...
Bes, només és gest
quan és sec, per compliment...
Quan és mel·liflu,
dolç, és més que estima,
munífic, candeix el cor!
Joan Abellaneda Fernández
(Teià, 1964)
Els besos no es fan, els besos són...
I el dolor m'espantava
Vint-i-sis terres,
en un lloc de trobada,
curs de carrera,
vaig viure tantes hores
que el dolor m'espantava.
Maria Carme Albanell
(Badalona, 1965)
I el dolor m'espantava
Vint-i-sis terres,
en un lloc de trobada,
curs de carrera,
vaig viure tantes hores
que el dolor m'espantava.
Maria Carme Albanell
(Badalona, 1965)
I el dolor m'espantava
Em crema l'ànima
Em crema l'ànima.
Parpelles de la lluna.
Amor profund.
Desesperança.
El teu amor i la meva bogeria.
L'ànima esclata.
Carmen Iriarte del Pino
(Madrid, 1974)
Me quema el alma
Em crema l'ànima.
Parpelles de la lluna.
Amor profund.
Desesperança.
El teu amor i la meva bogeria.
L'ànima esclata.
Carmen Iriarte del Pino
(Madrid, 1974)
Me quema el alma
Traducció de l'autora per a la Revista Lo Càntich
Em crema l'ànima
Tibet
Enmudit, un mantra
el règim sega l'arrel
cou oberta en l'espina.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Tibet
Enmudit, un mantra
el règim sega l'arrel
cou oberta en l'espina.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Tibet
Nostàlgia
Del pi, l'efluvi
nostàlgia de veu, teva
Plora la terra.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Nostàlgia
Del pi, l'efluvi
nostàlgia de veu, teva
Plora la terra.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Nostàlgia
Germina
Grill arrelant-se
xucla humida la terra
llàgrima d'alba.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Germina
Grill arrelant-se
xucla humida la terra
llàgrima d'alba.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Germina
Òrbites
Cada mirada,
Dona de primavera,
T'acaricia.
I sóc satèl·lit
Perdut, en constant òrbita
Pels teus pits d'ambre.
El desig torna:
Per habitar-te el ventre,
Esdevinc flama.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Òrbites
Cada mirada,
Dona de primavera,
T'acaricia.
I sóc satèl·lit
Perdut, en constant òrbita
Pels teus pits d'ambre.
El desig torna:
Per habitar-te el ventre,
Esdevinc flama.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Òrbites
Desídia
Dins la indolència
Del temps, hi ha la desídia
Del propi viure:
Polir les formes
Per no caure en la incúria
És necessari,
Perquè no calli
Per sempre la paraula,
Que ara reposa.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Desídia
Dins la indolència
Del temps, hi ha la desídia
Del propi viure:
Polir les formes
Per no caure en la incúria
És necessari,
Perquè no calli
Per sempre la paraula,
Que ara reposa.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Desídia
Màscares
La vida estira
Cap a enfora les ànimes.
No em salven màscares
En aquest ball d'insomni
On no paro de moure'm.
Tinc el miratge
D'una gesta passada
Sense conèixer
El mal i els seus orígens.
Desorientat, callo.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Màscares
La vida estira
Cap a enfora les ànimes.
No em salven màscares
En aquest ball d'insomni
On no paro de moure'm.
Tinc el miratge
D'una gesta passada
Sense conèixer
El mal i els seus orígens.
Desorientat, callo.
Lluís Servé Galan
(El Vendrell, Tarragona, 1978)
Màscares
Traducció al català: Laura Boadas i Galí
El foc
La meva habitació
Jo. Tu. La meva habitació.
I quina coincidència!
Ella exagera.
Jannila Girard
(Lió, França, 1985)
Ma chambre
Jo. Tu. La meva habitació.
I quina coincidència!
Ella exagera.
Jannila Girard
(Lió, França, 1985)
Ma chambre
Traducció al català: Laura Boadas i Galí
La meva habitació
POESIA TRANSVERSAL
 Empar Sáez | "Una línea invisible uneix dos punts en l'espai. No hi ha prou distància entre dues obres d'art que no ens permeti la seva unió." |
Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
Claude Monet, París, 1840 - Giverny, 1926
Carles Riba, Barcelona, 1893-1959
Sorprèn en el procés creador de Carles Riba una etapa en la qual incorpora a la poesia catalana la tannka japonesa. Adscrit al noucentisme en algunes de les seves obres, Riba ens mostra una poesia de rigorosa construcció formal amb una gran influència clàssica i anglogermànica. Després de la complexitat i artifici de “Tres suites” emprèn una nova via que restarà plasmada en “Del joc i del foc”. Aquets recull comprèn dos grups de poemes: un de 1936-1938 (Tannkas de les quatre estacions) i un segon de 1943-1946 (Tannkas del retorn) que representen l’apropament a formes noves i més senzilles. En paraules de Riba: “Un exercici, diria, de dibuix. (...) El meu exercici, doncs, fóra per a contenir una sensació, una representació, una reflexió, un fet d’amor o de recança, dins un traç sobri i just de paraula.”
VIII (Que furioses...)
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
Quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
Carles Riba
VIII
(Del joc i del foc, 1946)
Que furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
Quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
Carles Riba
VIII
(Del joc i del foc, 1946)
En aquest punt creador d’en Riba l'apropament a l'expressió japonesa, la simplificació en les formes, i la visió i captació i d'un instant fugaç ens remet a l'Impressionisme. Aquest moviment artístic plasma l'efecte perceptiu retallant un tros de realitat; no reprodueix un paisatge, sinó la impressió que suscita.
El pintor francès Claude Monet és la figura clau de l'Impressionisme. Pinta a grans pinzellades i cops ràpids, aplica els colors en capes gruixudes, dota de rugositat a la matèria. Monet crea una nova concepció de la imatge pictòrica de la realitat: la forma, les figures són taques de colors; el joc de llum, d'ombres, de colors clars i vibrants, proporciona una profunditat inaudita al quadre.
Nenúfars i pont japonès, 1899
Les pintures del període final de Monet, concretament les sèries dedicades al “Pont japonès” tenen el mateix punt de partida: l’estany i el pont japonès, però la forma es dilueix, és ja mera observació de llum i color, una concentració d’energia en l’instant creatiu. No és abstracció, doncs no hi ha renúncia a la representació de l'objecte, tampoc és simbolisme, és una pintura centrada en un instant òptic, en la natura com a experiència real.
El pont japonès, 1914-1924
Per a Riba aquests “moments” de simplificació es situen entre dues obres de gran complexitat: “Tres Suites” (1937) i “Elegies de Bierville” (1943) i semblen correspondre a un procés d’investigació, d'experimentació puntual en la forma poètica, a l'assaig d'un estil més directe mitjançant imatges senzilles i potents. Per a Monet, en canvi, és la culminació de la llibertat i audàcia en l'aplicació del color, la darrera etapa en la seva experimentació.
El pintor francès Claude Monet és la figura clau de l'Impressionisme. Pinta a grans pinzellades i cops ràpids, aplica els colors en capes gruixudes, dota de rugositat a la matèria. Monet crea una nova concepció de la imatge pictòrica de la realitat: la forma, les figures són taques de colors; el joc de llum, d'ombres, de colors clars i vibrants, proporciona una profunditat inaudita al quadre.
Les pintures del període final de Monet, concretament les sèries dedicades al “Pont japonès” tenen el mateix punt de partida: l’estany i el pont japonès, però la forma es dilueix, és ja mera observació de llum i color, una concentració d’energia en l’instant creatiu. No és abstracció, doncs no hi ha renúncia a la representació de l'objecte, tampoc és simbolisme, és una pintura centrada en un instant òptic, en la natura com a experiència real.
Per a Riba aquests “moments” de simplificació es situen entre dues obres de gran complexitat: “Tres Suites” (1937) i “Elegies de Bierville” (1943) i semblen correspondre a un procés d’investigació, d'experimentació puntual en la forma poètica, a l'assaig d'un estil més directe mitjançant imatges senzilles i potents. Per a Monet, en canvi, és la culminació de la llibertat i audàcia en l'aplicació del color, la darrera etapa en la seva experimentació.
XLII (Avui que l'aire...)
Avui que l’aire
té el crit d’abril i una alba
d’ocells que tornen,
com l’ametller enyoro
ma flor precipitada.
Carles Riba
XLII
(Del joc i del foc, 1946)
Avui que l’aire
té el crit d’abril i una alba
d’ocells que tornen,
com l’ametller enyoro
ma flor precipitada.
Carles Riba
XLII
(Del joc i del foc, 1946)
--o0o--
Poesia Transversal:
Monet i Riba: Moments de simplificació impressionista
Un article de: Empar Sáez
Referències bibliogràfiques:
Carles Riba. Obres Completes. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Carles Riba. Del joc i del foc. Barcelona: Editorial Ampúries, 1984.
Christoph Heinrich. Claude Monet. Köln: Taschen, 2007.
Josep Palau i Fabre. “Quaderns inèdits de l’alquimista”. Barcelona: edicions 62, 1991.
Exposició: Monet y la abstracción. Museo Thyssen-Bornemisza i Fundación Caja Madrid. Madrid, 2010.
PARLA'M
Allà, tampoc no m'hi han volgut. Abans de començar la conferència, algú ha preguntat si s'admetria la meva presència, i com que hi havia una persona que no em volia escoltar, com sempre, se li ha fet cas. M'han rebutjat com a una estranya, tot i que sóc d´aquí, que muntanyes, roques i prats m'acaronen lluny de sons agressius. La flaire de mar que em besa ha quedat esvaïda, les meves arrels han emmudit.
Aquí, en aquest altre lloc, tampoc no hi goso parlar, escolto veus que saben les meves notes, però no les volen cantar... M'acosto als joves, sé que em coneixen, que em tenen escrita en moltes pàgines, però en sortir de l'institut, em desen, no em solen parlar... Veig ulls de petits infants que em miren amb estranyesa, no m'han vist mai a casa seva, tan sols em veuen, de tant en tant, darrere dels finestrons.
M'enfilo pels murs per atènyer la veu, alço mots que proclamen vida, però sons estranys em volen trencar en mil bocins. Crido, m'esforço per obrir portes, fujo de silencis melangiosos; no vull ser joia estotjada! Si parlo tendrament i clar, per què no m'entenen?
Pobra de mi si no m'estimen, si no m'arriben a parlar, seré llengua morta vestida d'or fi, però despullada d'aire...
Aquí, en aquest altre lloc, tampoc no hi goso parlar, escolto veus que saben les meves notes, però no les volen cantar... M'acosto als joves, sé que em coneixen, que em tenen escrita en moltes pàgines, però en sortir de l'institut, em desen, no em solen parlar... Veig ulls de petits infants que em miren amb estranyesa, no m'han vist mai a casa seva, tan sols em veuen, de tant en tant, darrere dels finestrons.
M'enfilo pels murs per atènyer la veu, alço mots que proclamen vida, però sons estranys em volen trencar en mil bocins. Crido, m'esforço per obrir portes, fujo de silencis melangiosos; no vull ser joia estotjada! Si parlo tendrament i clar, per què no m'entenen?
Pobra de mi si no m'estimen, si no m'arriben a parlar, seré llengua morta vestida d'or fi, però despullada d'aire...
Mots teixits per: Pilar Campmany i Piqué
(Barcelona)
Parla'm
Il·lustració: "Natura desabrigada"
Pilar Campmany
L'ART DE LA NIT ETERNA
 Sandra Domínguez Roig | "El meu romanç amb les lletres rau amb el meu primer poema sobre una pedra de riu, i vuit diaris secrets, però aquestes son altres històries. L'única cosa que puc dir és que sóc un prisma polièdric, veurás una o una altra cara de mi, segons d'on vingui la llum. Sóc capaç de perdre'm en un detall simple i desconectar del món real. El meu mon interior em permetria viure sense res més a fer que escriure i pensar." |
Sequedat
L'empeltat sarment
en l'aspra asfixia de l'heura
eixorcat jeu mort.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Sequedat
Haiga: "Sequedat"
Toni Arencón i Arias
L'empeltat sarment
en l'aspra asfixia de l'heura
eixorcat jeu mort.
Sandra Domínguez Roig
(Barcelona, 1974)
Sequedat
Haiga: "Sequedat"
Toni Arencón i Arias
EL MERCADER DE TULIPES
 Toni Arencón i Arias | "El mercader de tulipes amava tant les seves flors que envoltava els peduncles amb pergamins lligats amb cintes blaves i descrivia en versos d'elogi les seves qualitats. Mai no va saber que no li compraven les tulipes per la seva bellesa, sinó per la bellesa dels seus versos, escrits en pergamins nuats amb cintes blaves, que envoltaven les tiges de les seves flors amades." |
Passos de dona
A l'amic Ramon Navarro Bonet (xiquet entremaliat),
per si desitja continuar aquest Renga
Passos de dona
Passos de dona
trepitjant la vorera
talons d'agulla
malucs gravitatoris
desafien l'equilibri.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Passos de dona
Passos de dona
trepitjant la vorera
talons d'agulla
malucs gravitatoris
desafien l'equilibri.
Toni Arencón i Arias
(El Prat de Llobregat, 1963)
Passos de dona
Paraules d'amor
Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d'amor...
Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...
Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...
Paraules d'amor
Autor de la lletra i de la música: Joan Manuel Serrat
Del disc: Com ho fa el vent (1969)
Paraules d'amor a la Web Oficial d'en Joan Manuel Serrat.
No he pogut evitar aquesta gran cançó: Paraules d’amor, del seu tercer disc: Com ho fa el vent, gravat l’any 1969.
De ben segur que escoltant aquesta cançó recordem aquelles primeres mirades d’innocència i aquelles frases a mig fer dedicades al nostre primer amor.
Desitjo que la gaudiu.
Fins aviat.
Selecció de: Vanessa Mies Iborra
EL CREMAT QUE FLAMEJA ENTRE HAVANERES
 Pep Colomer Blanco | "A clar de nit, amb escates de moll, entotsolat, encisaré les ones. Pere Patxei, prepara'ns un cremat; beguem-lo i canviem el curs dels astres. Sorres d'amor. Mar fluix. Palpo records. S'acosten de puntetes els meus morts." Joan Vinyoli (El cremat) |
El meu avi
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella,
eren nascuts a Palafrugell.
Quan el "Català"
sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat,
mans a la guitarra
solien cantar, solien cantar:
Visca Catalunya!
Visca el "Català"!
Arribaren temps de guerra,
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
-el meu avi en mig de tots-
varen morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el "Català"
sortia a la mar
cridava el meu avi:
"Apa nois que és tard!"
però el valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar...
tingueren la culpa
els Americans!
Josep Lluís Ortega Monasterio
(Santoña, 1918 - Barcelona, 2004)
El meu avi
Selecció de: Pep Colomer Blanco
DE CORRANDES I CANÇONS, PER CANTAR I DANSAR
 Xesc Font i Odrí | "Corrandes, Cançonetes, Bogetes, Correntes, Tonades, Cançons, Follies, Gloses, Cobles i Albades." |
Corrandes no són corrandes...
Corrandes no són corrandes.
Són corrandes ja ho sabeu:
Els padrins van a barat
per uns diners donen deu.
Los sons de lo campanar...
Los sons de lo campanar
no desperten l'mossèn,
que ja té dura l'oïda
de tant recitar en anglès.
Ai quina cosa més bona
Ai quina cosa més bona
que Déu del Cel ens posa:
es pardal d'un cristià
i es foradell d’una dona.
Palamós té un fanal...
Palamós té un fanal,
el fanal té una llum d'or,
per il·luminar la casa
de la nina del meu cor.
Sant Joan pelut!
San Joan pelut!
San Joan pelat!
Feis sortir ses eines
De s'enamorat!
--o0o--
Glosades per en: Xesc Font i Odrí
SALVEM EL MOTS
ARANYA MESELL FEMER DRAPAIRE BRAU MOLL XUCLATS TIP GENET RIALLA
LLAVIS QUEIXOS VISTA
XL
Però tu te'n rius...
(La pell de brau)
Però tu te'n rius:
penses que l'aranya
sempre tindrà fil.
Em tornes mesell
i em deixes podrint-me
en aquest femer.
Has venut de franc
al drapaire tires
de la pell de brau.
Gos, la teva tos
voldria escurar-nos
fins al moll de l'os?
Ensenyem al fart
els nostres vells queixos
ja del tot xuclats.
Rebentes de tip,
mentre esdeveníem
cada cop més prims.
El genet estrany
dalla als camps de l'aire
fenc per al cavall.
Envoltat de fum,
perds el món de vista
i t'acluques d'ulls.
Quan despertaràs,
la rialla als llavis
se t'entroncarà.
-XL- Però tu te'n rius... (La pell de brau)
Salvador Espriu
Però tu te'n rius...
(La pell de brau)
Però tu te'n rius:
penses que l'aranya
sempre tindrà fil.
Em tornes mesell
i em deixes podrint-me
en aquest femer.
Has venut de franc
al drapaire tires
de la pell de brau.
Gos, la teva tos
voldria escurar-nos
fins al moll de l'os?
Ensenyem al fart
els nostres vells queixos
ja del tot xuclats.
Rebentes de tip,
mentre esdeveníem
cada cop més prims.
El genet estrany
dalla als camps de l'aire
fenc per al cavall.
Envoltat de fum,
perds el món de vista
i t'acluques d'ulls.
Quan despertaràs,
la rialla als llavis
se t'entroncarà.
-XL- Però tu te'n rius... (La pell de brau)
Salvador Espriu
Selecció de: Laura Boadas i Galí
RODOLINS DE LA SAVIESA POPULAR
A L'AIRE
Què farem?... Mala cara quan morirem
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
De mica en mica, s'omple la pica
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
Pel fum se sap on està el foc
A la vora del riu, no et facis el niu
Amb pa i vi, es fa camí
Olla vella, bony o forat, o tot plegat
L'aigua fa la vista clara
A la taula i al llit, al primer crit
Ni tripa ni pota ni pèls a la soca
El vi fa sang, i el pa fa carn
Un bon dinar fa de bon esperar
--o0o--
Recollits per: Paolo Santos
Il·lustració: "L'aire"
Giuseppe Arcimboldo (1527-1593)
CARLES RIBA
Carles Riba i Bracons va néixer a Barcelona el 23 de setembre de l’any 1893.
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
El 1911 va guanyar la Flor Natural a Girona i l'any següent, en uns altres Jocs Florals, va conèixer la poetessa Clementina Arderiu, filla d'una família d'argenters i gran amant de la lectura i la música. Es van casar l'any 1916. Aquest mateix any va ser nomenat professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries (una institució d'ensenyament superior creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari), càrrec que va exercir, amb interrupcions degudes a la Dictadura i al Bienni Negre, fins el 1939.
L'any 1917 va publicar les Aventures de Perot Marrasquí i l'any 1919 el Primer llibre d'Estances, d'orientació noucentista, amb referències a Ausiàs March i la poesia grega clàssica.
Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
El 1911 va guanyar la Flor Natural a Girona i l'any següent, en uns altres Jocs Florals, va conèixer la poetessa Clementina Arderiu, filla d'una família d'argenters i gran amant de la lectura i la música. Es van casar l'any 1916. Aquest mateix any va ser nomenat professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries (una institució d'ensenyament superior creada el 1915 per a la formació del personal bibliotecari), càrrec que va exercir, amb interrupcions degudes a la Dictadura i al Bienni Negre, fins el 1939.
L'any 1917 va publicar les Aventures de Perot Marrasquí i l'any 1919 el Primer llibre d'Estances, d'orientació noucentista, amb referències a Ausiàs March i la poesia grega clàssica.
I (Primer llibre d'Estances)
Carles Riba
T'ha enquimerat la gràcia fugitiva
d'un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s'atura,
duent l'anunci d'algun cant no dit.
I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.
Carles Riba
I (Primer llibre d'Estances)
Finalitzada la Gran Guerra, va viatjar a Alemanya, complementant la seva formació amb viatges a Itàlia i Grècia. En aquesta època va col·laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari General de la Llengua Catalana.
Va conèixer Paul Valéri el 1924 i aquesta referència influirà en el concepte de postsimbolisme de la seva teoria literària.
L’any 1930 va publicar el Segon llibre d’Estances (redactat entre el 1929 i el 1930).
Va conèixer Paul Valéri el 1924 i aquesta referència influirà en el concepte de postsimbolisme de la seva teoria literària.
L’any 1930 va publicar el Segon llibre d’Estances (redactat entre el 1929 i el 1930).
XIII (Segon llibre d'Estances)
Carles Riba
Fuges, quan per haver-te
donaríem, en una nit obscura,
l'estel que riu, armat, en un tombant,
i en una mar incerta,
un port daurat de vinyes al voltant,
i en un silenci d'odi, el cant
d'una noia pura.
Ens deixessis almenys,
oh bella altiva, un somni dolç de tu
entre els ulls i la visió infinita
del món! però ens estrenys
amb soledat, presoners de la fita
mirada teva, que l'habita
de lluny, sense tu.
Però si fossis nostra,
si daves - uns instants només - tos braços
al nostre coll, cenyint l'ardent engany
de creure encès ton rostre
per un amor com el que d'any en any
hem après - fet de dolç afany
i de tristos passos;
si te'l lliuràvem - tan
silenciosament atresorat! -
¿quina força immortal ens restaria,
deslligat de l'encant,
per ressorgir damunt la febre impia
i l'animal malenconia
i la soledat?
Carles Riba
XIII (Segon llibre d'Estances)
Va treballar a la Fundació Bernat Metge, institució fundada el 1922, sota el patrocini de l’Editorial Alpha de Francesc Cambó, dedicada al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i a la preparació de generacions de lliure-pensadors humanistes. L’any 1934 va ser professor de grec a la Universitat de Barcelona.
Esclatada la Guerra Civil, entre el 1936 i el 1939 va compondre les dues primeres seccions de l’obra poètica Del joc i del foc (1946), i va participar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, assistint al Congrés del PEN Club a París. L’any 1937 va publicar Tres suites (redactat entre el 1930 i el 1935).
Republicà i catalanista, al final del gener del 1939, amb la imminent entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller amb la seva família, on va residir en condicions precàries fins a la seva tornada a Catalunya, per l’abril del 1943. Entre el març i el juliol del 1939 van estat instal·lats a un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville, on va començar un dels seus llibre més reconeguts i per a molts el més representatiu, Les elegies de Bierville. Escrites entre l'abril del 1939 i l'agost del 1942, a Bierville (I-V), a L'Isle-Adam (VI i VII), a Bordeus (XI) i a Montpeller (VIII-X i XII), es van publicar a Barcelona un any després en una edició reduïda, de 75 exemplars, que portava el fals peu d’impremta de Buenos Aires.
El 1949 sortia a Santiago de Xile la primera edició completa de l'obra, amb 230 exemplars, però la distància va provocar que fos una obra gairebé desconeguda pel públic català.
"A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies." va escriure Riba al pròleg.
Esclatada la Guerra Civil, entre el 1936 i el 1939 va compondre les dues primeres seccions de l’obra poètica Del joc i del foc (1946), i va participar en la creació de la Institució de les Lletres Catalanes, assistint al Congrés del PEN Club a París. L’any 1937 va publicar Tres suites (redactat entre el 1930 i el 1935).
Republicà i catalanista, al final del gener del 1939, amb la imminent entrada de les tropes franquistes a Barcelona, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller amb la seva família, on va residir en condicions precàries fins a la seva tornada a Catalunya, per l’abril del 1943. Entre el març i el juliol del 1939 van estat instal·lats a un antic molí agençat com un convent, dins el parc del castell de Bierville, on va començar un dels seus llibre més reconeguts i per a molts el més representatiu, Les elegies de Bierville. Escrites entre l'abril del 1939 i l'agost del 1942, a Bierville (I-V), a L'Isle-Adam (VI i VII), a Bordeus (XI) i a Montpeller (VIII-X i XII), es van publicar a Barcelona un any després en una edició reduïda, de 75 exemplars, que portava el fals peu d’impremta de Buenos Aires.
El 1949 sortia a Santiago de Xile la primera edició completa de l'obra, amb 230 exemplars, però la distància va provocar que fos una obra gairebé desconeguda pel públic català.
"A l'emigració, en efecte, i dins el sentiment de l'exili, prengueren forma aquestes elegies." va escriure Riba al pròleg.
Elegies de Bierville. Segona Edició, revisada i augmentada.
Santiago de Xile, 1946.
Amb retrat de l’autor dibuixat per Joaquim Sunyer.
L'edició completa seria publicada a Barcelona l’any 1951. El 1953 es va fer la traducció al castellà, pel poeta Alfonso Costafreda, assolint una gran difusió i prestigi en els cercles intel·lectuals castellans. Es tracta d’una aventura espiritual, amb dotze poemes independents amb una gran coherència interna, mostrant el patiment personal i col·lectiu per l’exili i la situació a Catalunya. Representada a través d'un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat, la divinitat i la col·lectivitat.
Elegia Onzena
Carles Riba
Era en la llibertat i en el cel de la meva paraula,
transfigurat pel déu que en els meus anys ha sofert;
sota els meus ulls, la terra vivia per mi -com un rostre
dins la diversitat de l'amorós pensament;
entre la serra, que porta, mirada enllà, a la distància
pura, camins ocults, serpentejants com desigs,
i la ciutat dels Feliços que no conec ni em coneixen,
alta en llur èter natal, més que les albes del risc,
incomparable reia, fill gran de la meva puixança,
el meu efímer vol. Ah! no temptat per l'engany
esplendorós del foc que ens barra la vostra ventura,
ni per l'atzur, oh divins indiferents! que no pot
sostenir de nosaltres sinó el que en va se us assembla:
no: ans perquè Algú, dintre de mi, on la nit
brusca de vagues pors em combatia, s'havia
tot de sobte estimat; amb el meu cor estremit
violentament i virginal va estimar-se,
com si em necessités per a conèixer-se en mi,
per a plaure's en mi i en la meva joia expandir-se
i vessar-se en el vent, amb abundància de flor
que dilapida el seu maig. Oh gran cor satisfet, oh més plena
possessió de mi des de la idea d'un déu!
Pur en el meu enigma, he cantat, segur que la flama
que parlava per mi no tocaria el meu cos;
i que l'ull absolut que a través del meu somni mirava
no deixaria el cristall humiliat sobre el món.
Sols l'inefable abús i acreixement l'un per l'altre
dels perfectes amants fóra una imatge adient;
com en cad'un es compensen i mútuament s'ultrapassen
l'ànima i el subtil dolç instrument corporal.
Jo amb el fast he pogut que el meu déu de mi desplegava;
del que de mi mateix ell em donava, he donat.
Foren uns instants que jo comptaria per vida
i per avenç d'això: ésse' integrat en el fi;
ja en mi mateix no pertànye' a l'obscur destí de les coses
ni al precari pols de la memòria en la sang.
Dolça, ells esvaïts, la transparència me'n dura;
que no en sabrida dir seguretat ni record:
tant m'és present la meva secreta figura salvada!
com si des d'ara em veiés dintre la llum d'un mirall.
Com l'apassionat, que entre dues tanques fa via
per la vall vesprejant, deixa endarrera al seu pas
i omple els seus ulls asservits en el pensament de l'encontre
i s'acompanya ja de l'abraçada i la veu,
ara, jo, tornat a l'exili on callen les coses,
on es mesura el temps pel que s'espera tan sols,
pujo per retrobar el qui és jo mateix i madura,
únic, de mi mateix i del meu déu salvador,
i en l'impuls consentit cap a l'harmonia fixada,
dins la posat que em venç creo l'aurora brillant.
Res no pot ser com abans. Comprenc, més enllà del silenci
i ah! més enllà del meu cor, que l'invisible Vivent
que es coronà de mi i del meu crit gloriós, no em va prendre
com un alberg de pas per al seu goig foraster;
ans havia en mi renascut del seu cel, amb el germen
més preservat del meu cast fantasieig pueril,
i en els meus anys de fruit, profund, completava el meu compte
de sofriment terrenal amb el seu propi diví;
fins que tot fos amor. I de sobte em mostrà què seria.
El que, però, ja és, basta al meu cant i al meu do.
És la certesa. Aquesta: saber, sense pes, en la vetlla
dura del pensament i en la llangor de l'oblit,
què ha de ser pels orígens. Saber-nos, jo i Qui no em deixa,
fills tots dos de la pau, en la discòrdia engendrats
contra la Indiferència, absent atzur, oh immutables!
home entre els homes jo, déu contra els déus el meu Déu!
Carles Riba
Elegia Onzena (Les Elegies de Bierville)
Aquesta nova dimensió religiosa va penetrar profundament en tot el seu pensament, retrobant-la en obres poètiques posteriors. Del joc i del foc (1946), Salvatge Cor (1952) y Esbós de tres oratoris (1957) reflectiran les projeccions experimentals, intimistes i religioses de la seva última etapa.
Va ser de la mà de Carles Riba com es va donar a conèixer en la literatura catalana, durant la primera meitat del segle XX, l'art tanka de la poesia japonesa.
Va ser de la mà de Carles Riba com es va donar a conèixer en la literatura catalana, durant la primera meitat del segle XX, l'art tanka de la poesia japonesa.
XXXVIII - Infant refugiat adormit
(Tankes del joc i del foc)
Carles Riba
Com qui reposa
en l'amor o en l'onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.
Carles Riba
XXXVIII - Infant refugiat adormit
(Tankes del joc i del foc)
Considerat portaveu indiscutible del intel·lectuals catalans va participar en els congressos de poesia de Segovia (1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954).
XVIII (Salvatge cor)
Carles Riba
Tot el que he perdut
que mai no sabré,
tot el que no sé
i que m'ha valgut,
és nu i absolut
sota un vel darrer;
però el cor s'absté,
com si fos virtut.
Exulteu, amants!
¿Somriuríeu, sants,
de l'atroç gaubança,
de tant d'indiscret
temptejar el secret,
de tanta esperança?
Carles Riba
XVIII (Salvatge cor)
Forçadament allunyat de la vida publica, va morir a Barcelona, l’any 1959. Les lletres catalanes el recorden amb un premi de poesia que porta el seu nom.
OBRES DESTACADES:
Poesia
Primer llibre d'Estances (1919)
La paraula de lloure (1912-1919)
Segon llibre d'Estances (1930)
Tres suites (1937)
Les Elegies de Bierville (1943)
Del joc i del foc (1947)
Salvatge Cor (1952)
Esboç per a tres oratoris (1957)
Narrativa
Aventures de Perot Marrasquí (1917)
Guillot el bandoler (1920)
L'ingenu Amor (1924)
Sis Joans (1928)
Traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides Paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides, d'en Konstantin Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins.
Poesia
Primer llibre d'Estances (1919)
La paraula de lloure (1912-1919)
Segon llibre d'Estances (1930)
Tres suites (1937)
Les Elegies de Bierville (1943)
Del joc i del foc (1947)
Salvatge Cor (1952)
Esboç per a tres oratoris (1957)
Narrativa
Aventures de Perot Marrasquí (1917)
Guillot el bandoler (1920)
L'ingenu Amor (1924)
Sis Joans (1928)
Traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides Paral·leles de Plutarc, del teatre de Sòfocles i del teatre d'Eurípides, d'en Konstantin Kavafis, Friedrich Hölderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a més dels clàssics grecs i llatins.
--o0o--
Notes biogràfiques: Carles Riba.
A cura de: Maria Salvà i Ferrer
Fonts bibliogràfiques:
Medina, Jaume. Carles Riba (1893-1959). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989.
In memoriam Carles Riba (1959-1969 (Miscel·lània). Institut d'Estudis Hel·lènics. Departament de Filologia catalana. Editorial Ariel Barcelona, 1973.
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Biografia
L'Enciclopèdia (Carles Riba i Bracons)
lletrA La literatura catalana en Internet
Relats en Català
Espai de trobada dels lectors i escriptors en llengua catalana. Amb més de 30.000 poemes publicats a data d'avui. Un lloc web molt actiu. Va ser guardonat amb el PREMI LLETRA 2004, Convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i el projecte LLETRA. Organitza premis literaris i col·labora en la edició d'obres col·lectives, amb un fòrum molt actiu i participatiu, embrió de l'Associació de Relataires en Català.
--o0o--
Jo Escric.com
JoEscric.com és un portal de creació literària nat a Mallorca, l’octubre de 2002 de la mà del seu creador i fundador, Vicenç Joan Grande i Garau, president de la Fundació Drac, entitat que empara aquesta iniciativa.
Amb més de 4.500 obres i 800 autors, representa un espai en la xarxa orientat als escriptors novells, a aquelles persones que fan de la literatura la seva passió amagada (o no).
Organitzen anualment els Premis JoEscric.com, que es concedeixen en una data propera a Sant Jordi, el Dia del Llibre i, any rere any, donen a conèixer quatre obres literàries en la nostra llengua que han escapat al món editorial convencional i han tret el cap a través de la xarxa.
Amb més de 4.500 obres i 800 autors, representa un espai en la xarxa orientat als escriptors novells, a aquelles persones que fan de la literatura la seva passió amagada (o no).
Organitzen anualment els Premis JoEscric.com, que es concedeixen en una data propera a Sant Jordi, el Dia del Llibre i, any rere any, donen a conèixer quatre obres literàries en la nostra llengua que han escapat al món editorial convencional i han tret el cap a través de la xarxa.
--o0o--
Versos.cat
Poetes i articulistes en aquest agradable Recer de versos. Versos.cat difon i fomenta la poesia catalana actual a internet, i també la porta al carrer, als bars i a les places. Versos.cat, més que un bloc poètic col·lectiu i més que una plataforma de difusió de la poesia catalana actual.
--o0o--
poesia.cat
poesia.cat és un Web del canal #poesia de la xarxa social IRC-Hispano. Un grup de persones amants de la poesia que treballen per divulgar-la. Amb més de 10.000 poemes clàssics i contemporanis publicats.
--o0o--
Llocs Webs suggerits per: Maria Rosa G. Zellweger
Per remetre'm suggeriments a l'Univers de Poesia:
La Redacció solament es fa solidària dels treballs que no porten signatura.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
Dels articles signats en són responsables llurs autors.
Lo Càntich - Retalls de poesia d'arreu del món
està subjecte a una llicència de
Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0
de Creative Commons.
NR: 1003305878809
CC BY-NC-ND 3.0
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta sotmesa a les característiques específiques d'aquesta llicència.
